Parcs eòlics? Com i on?

L'energia eòlica a Catalunya està de pega, i ja fa temps. Després d'un pla molt contestat, el 2003, per una zonificació que podríem qualificar de sorprenent, ara ha estat el darrer pla –i el concurs subsegüent– el que ha estat tombat pels tribunals, per l'absència de l'avaluació ambiental. No entraré a dir si la sentència és bona o no, perquè rarament entren al fons de l'assumpte que ens interessa però no deixa de sorprendre'm –argúcies legislatives a banda, que segur que hi ha dictàmens per a tot– que
una proposta com aquesta no s'hagi avaluat ambientalment o, almenys, no ho sembli. Vull dir que de vegades exigim avaluacions ambientals a activitats molt localitzades i molt menors, i sorprèn que –amb totes les reserves– aquesta no ho hagi estat.

El que sí que necessitem, d'una vegada per totes, és un marc estable que permeti fer un salt endavant en energia eòlica i, per extensió, en energies renovables. I això en tots els formats –domèstic, personal, però també a escala industrial– perquè sigui veritablement competitiva i suposi un canvi real. I admetent que no hi ha solucions perfectes: els molins s'han de posar on hi ha vent i l'energia produïda ha d'arribar al consumidor. Minimitzar aquests efectes i clarificar què, com i on és la feina del pla. Vaja, si és que volem que això funcioni, i no llançar-nos el pla pel cap, que és el que sembla ara.