L'independentisme tòxic
Després de la desfeta de les passades eleccions al Parlament de Catalunya, l'independentisme polític és a punt de patir la segona caiguda consecutiva, ara en les pròximes eleccions locals. L'independentisme polític, no només no ha après res dels antics errors, sinó que els ha anat augmentant dia a dia en la línia de la desorientació més absoluta de l'electorat minvant.
Disputant-se quotes de poder cada vegada més minses, els múltiples reietons de les tribus independentistes estan protagonitzant de manera pública i privada l'espectacle permanent de la baralla de pati de col·legi i, en el seu deliri de grandesa esquifida, van malversant tot el pòsit de l'independentisme social que s'havia anat acumulant en les últimes dècades amb un equilibri delicadíssim d'aconseguir. Si continua així, l'independentisme polític convertirà el terme independentista en sinònim de persona desequilibrada i malversadora.
D'una banda, perquè en poc temps, els nous petits dirigents de l'independentisme polític tindran com a principal mèrit del seu currículum haver malversat tot el capital electoral de l'independentisme social. I, d'altra banda, perquè en aquesta cursa de l'escissió fins a l'infinit, es negligeix un principi bàsic del sistema democràtic de partits: la confiança de l'elector en l'equilibri de l'oferta electoral.
Quan corre el rumor que una entitat financera no és fiable, els clients en retiren els dipòsits i l'entitat, tocada pel pànic dels seus inversors, precipita la fallida. Un fet semblant s'està produint en l'independentisme polític. Amb tant de desequilibri, molts votants anteriors ja van retirar el vot el passat mes de novembre i molts altres se sumaran a la retirada el pròxim mes de maig. I és improbable que cap nou votant dipositi el seu granet de sorra en una platja que el mar engoleix a cada temporal. Els actius tòxics són, en l'època en què vivim, el tret més significatiu de l'independentisme polític, una imatge ben diferent de la d'aquells temps en què, partint del no res, l'independentisme va situar-se com un valor segur en la consciència crítica de la gent i va obtenir bons rendiments en el mercat dels sufragis.
