D'indigent a Robocop

“Que rigui la gent i que jo vagi calent”, aconsellava Góngora, i aquest codi de bones pràctiques no s'ha d'abandonar per molt dures que siguin les pressions. Ben calent anava jo, amb un buf natural format per cabellera fins a mitja esquena i barba a proporció, i durant un parell de mesos vaig aguantar indirectes del tipus “sembles un indigent” i “no sabia que t'havies fet talibà”. En un intent de parar el linxament estètic, vaig accedir a ser sotmès a una poda intensa de la barba, amb la qual vaig aconseguir una petita treva –“t'has tret deu anys de sobre”–, però al preu d'agafar una calipàndria. No compensava, sobretot perquè quan em van tornar a veure després de tres dies de febre ja havien oblidat el meu rejoveniment i tornaven a la guerra psicològica per les grenyes: “Indi de les praderies!”, “Gitano!”... Quinze dies vaig aguantar l'última ofensiva i després d'un petit malentès –“Vols una almoina?”, em va preguntar el barber quan vaig anar a demanar hora–, ja estic capil·larment homologat, amb un resultat desastrós. No havien passat cinc hores des que vaig sortir de la barberia i ja sentia la primera punxada, i ja porto comptats quatre dies amb un torticoli de tal magnitud que quan intento girar-me per veure què passa al meu voltant ho faig clavat a en Robocop.

El que més dol és que la patuleia que m'ha dut a aquest estat lamentable ara em tracta de burro. “A qui se li acut pelar-se en ple hivern!!!”, diuen els mateixos que m'havien fustigat des d'abans de Nadal. Me'n revinc, massa tard, que no ho feien pel meu bé sinó per enveja: qui no és calb, té unes entrades de pam.