‘Bye-bye', Ryanair?
Els negociadors que han hagut d'heure-se-les amb els directius de Ryanair en solen recordar una manera de fer que, essent elegants, comparen amb les dels taverners irlandesos, per seguir un estereotip. Però resulta que aquesta peculiar companyia de vols de baix cost reuneix una altra característica que també se li reconeix unànimement: compleix el que promet.
La combinació de retallada de costos amb abundoses subvencions públiques per operar des d'uns determinats aeroports (que han necessitat unes inversions d'adequació) els permet uns preus altament competitius, que la converteixen en la primera companyia aèria low cost, però també en una empresa controvertida. El resultat de tot plegat, pel que ens afecta, és que van prometre que l'aeroport de Girona passaria dels 500.000 viatgers als 5 milions, i així ha estat.
Però vet aquí que cal renovar la subvenció a Ryanair. Una negociació marcada pel moment: la crisi de les finances públiques i les subsegüents retallades i la perspectiva d'un encariment notable del combustible. I pel mateix model de negoci de la companyia, que implica una certa intransigència en els acords amb les diferents autoritats locals europees implicades, per l'efecte d'exemplaritat que busquen.
Aleshores, els grans interrogants reapareixen en la pitjor conjuntura possible. Fins a quin punt podem quedar presoners de la lògica xantatgista de la companyia (si no pagueu, marxem i us quedeu amb una aeroport mort, com el d'Alguaire)? Es pot prescindir d'aquesta injecció econòmica? Condiciona el low cost aeri el model de desenvolupament del turisme gironí?
S'intueix molt arriscat prescindir en plena crisi dels beneficis econòmics que proporcionen aquests 5 milions de viatgers a Girona i té tota l'aparença d'un reduccionisme infundat associar l'èxit de Ryanair amb un suposat predomini del turisme low cost a la Costa Brava. Ben aviat es coneixerà el nou pla estratègic del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i aquest sí que sembla l'instrument apropiat per evitar el perill.
Queda la qüestió de la forma Ryanair. Les paraules pot ser que siguin diferents de les dels executius de moltes multinacionals d'altres sectors presents a Catalunya, però el fons és el mateix: diners o fugida. I, tradicionalment, es paga.
