Cornuts i pagar el beure

Els bancs i caixes ens cobraran més. Apugen les comissions, com ara les de manteniment de comptes corrents o d'estalvi, que de mitjana ja s'han encarit més d'un 6%, el doble que la inflació. Durant l'últim any també s'ha apujat la quota de les targetes, tant de crèdit com de dèbit; de mitjana, gairebé un 4%. Diuen que no volen perdre beneficis i per això els busca entre els seus clients. Collant-nos una mica més. Ras i curt. Aquesta és la manera com la banca combat la crisi fent que s'agreugi en altres sectors. Són faves comptades: perquè un guanyi n'hi ha d'haver un altre, en aquest cas uns altres en plural, que perdi. I en aquesta situació que ens ocupa i que denuncio, ells ho apliquen sense miraments. No es podrien conformar amb no perdre? Sempre hi han de sortir guanyant? Cal que al cap d'un any surtin a exhibir els guanys en un acte de publicitat obscena? Quan tothom ha acceptat, per força, que per poder-nos-en sortir tots plegats hem de perdre una mica, per què ells no? Amb la guerra pels dipòsits, van llençar la casa per la finestra perquè per captar els diners que necessitaven van oferir tipus d'interès molt alts. Tant, que els seus resultats al cap de l'any se'n van acabar ressentint i qui paga els plats trencats? Sí senyors, nosaltres els clients. Perquè per continuar fent negoci han de cobrar les comissions a l'alça. Ja fa temps que m'ho pregunto però ara més que mai: aquestes entitats que formen part del teixit social que tenen fundacions per netejar les seves consciències conviuen en la mateixa societat que nosaltres, no? Doncs per què actuen com si visquessin al marge? Els sous s'abaixen i ens ho apugen tot des de la llum, al gas passant per la benzina, els bitllets de tren i autobús i un etcètera llarguíssim. I ara resulta que també haurem de pagar més diners pels que en teoria haurien de vetllar pels nostres diners. Sóc de lletres i m'ha costat entendre la filosofia d'aquestes entitats. Al final a base de cops ja he entès que es valora més sumar i multiplicar que no pas restar i dividir. Ara, això no treu que la sensació de ser un cornut i haver de pagar el beure és una realitat. I fa mal.