Herois

A Tarragona hi ha el monument als herois de 1811 que recorda les víctimes del saqueig d'aquell any a mans de les tropes napoleòniques. A quins herois es refereix? El 1811, Tarragona va ser el trist escenari en què van enfrontar-se gent procedent de tot Europa. Francesos, italians, anglesos, polonesos, alemanys i, és clar, gent d'aquí, hi van deixar la vida. A cada respectiu territori, tots són herois. A l'Arc del Triomf de París n'hi ha gravats els noms d'uns quants, entre els quals aquell que els cronistes espanyols qualifiquen de sanguinario Suchet. La literatura ha perpetuat el nom del capità Bianchini, que per als uns va esdevenir mite, mentre altres el qualifiquen de caníbal. La literatura i la historiografia nostres s'han fet ressò de noms que no pertanyen a l'estament militar, com la Calesera de la Rambla o la Capitana. Un heroi és aquell que es distingeix “pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment”, diu el diccionari. I, sens dubte, d'aquests exemples de fortalesa n'hi va haver a totes dues bandes. Però jo tinc el mal costum de simpatitzar amb els més febles. En aquest cas, eren els que no tenien capacitat de decisió, aquells tarragonins que, segons algunes cròniques, s'agenollaven davant el general Contreras demanant-li rendir-se, els que s'amagaven a les esglésies o als cellers de les cases. Despullats de tot dret i tota possibilitat de defensa. No eren herois en un sentit estricte, però mereixen el nostre homenatge.