El vianant i l'automòbil
Les ciutats –sobretot, les més desenvolupades– generen les seves víctimes. A Barcelona, per exemple, hi ha, entre d'altres, un parell de víctimes: el vianant i l'automòbil.
El vianant ha estat i és la víctima d'uns carrers i una circulació que, sovint, posen en perill la seva pròpia existència. I és que els passos de vianants són estrets, les bicicletes apareixen allà on menys se les espera, les motocicletes juguen al límit amb els colors dels semàfors, els automòbils semblen màquines de destrucció i les illes de vianants entre dues vies de circulació de sentit contrari són prou insegures. Al respecte, no és una casualitat que al terra dels passos de vianants de Barcelona es pugui llegir, amb unes lletres blanques que contrasten amb l'asfalt, que el transeünt és qui més accidents i morts pateix.
Per la seva banda, l'automòbil és víctima d'un ambientalisme que el culpa de dilapidar energia, de contaminar l'aire, de contribuir a l'escalfament global de l'atmosfera i al canvi climàtic, de provocar embussos de trànsit, de causar crispació, ansietat i atacs de nervis.
Convé destacar que som davant –acceptin l'expressió– de víctimes mútues. El vianant és víctima d'un automòbil que el pot atropellar o intoxicar. L'automòbil és víctima d'una ideologia que diu voler defensar el vianant. ¿Com respectar els drets de l'un i l'altre?
