Volem tele gratis als hospitals
El que són les coses, cada vegada que hi ha una sentència relativa al complex món dels drets d'autor, inconscientment, el periodista, o el mitjà, tenen tendència a posar-se sempre en contra de les entitats de gestió, sigui la que sigui (SGAE, Cedro, Aisge, etc.). El més populista és fomentar la idea que, d'entrada, les esmentades entitats són lladres afamats, i la resta, xais desprotegits.
Ara mateix, el jutjat mercantil número 6 de Barcelona ha emès un acte judicial a favor de la patronal d'entitats privades sanitàries. Considera que el servei de tele a les habitacions hospitalàries no ha de pagar cànon perquè es considera una prolongació de l'àmbit domèstic. La idea no és forassenyada. Molt bé. Però resulta que l'Associació Catalana d'Entitats de Salut (ACES) no pensar deixar de cobrar als pacients per l'ús de la tele. Ho volen tot, doncs. No pagar i cobrar. Cobrar, tot s'ha de dir, preus, si no abusius, sí molt alts, a uns clients/pacients que si van ficant monedes al taxímetre televisiu és perquè no en tenen més remei. L'esmentada patronal de la sanitat cobra per l'ús de la tele el preu que li dóna la gana. Un preu, com hem dit més amunt, que va força enllà de la idea “solidària”de “cobrir despeses”. Les entitats hospitalàries privades no són oenagés. Volen guanyar diners, però, per exemple, pel que fa al servei de televisió, no volen ser associats a la imatge dels hotels, establiments que cobren per l'ús de la tele i de la projecció de pel·lícules perquè forma part de l'oferta del seu negoci.
La jutgessa del jutjat mercantil núm. 6 de Barcelona ha considerat que uns establiments, els sanitaris privats, que, avui en dia, cobren per tot (incloent-hi el servei de televisió), com un hotel, no han de pagar el cànon. Molt bé. Des d'aquí fem una crida a tots els pacients ingressats en un qualsevol dels 131 hospitals que integren la patronal de les entitats privades sanitàries a emportar-se de casa el televisor i instal·lar-lo a l'habitació de l'hospital.
Aquestes sentències, tot i semblar contràries als drets d'autor, són molt aclaridores de cara a l'opinió pública. Senyors i senyores ciutadans: els hospitals no volen pagar el canon, però alhora sí que volen continuar cobrant el servei de televisió. Ha de quedar ben clara una cosa: una de dues, o cobra tothom o no cobra ningú. Si jo no haig de cobrar drets d'autor segons la senyora jutgessa, l'hospital tampoc no hauria de cobrar la tele als pacients.
