Sindicats

Contemplant en panoràmica els últims dos segles de relacions laborals, la conclusió és que els sindicats han estat clau en la defensa dels treballadors. Vist en perspectiva, doncs, si els sindicats no haguessin existit algú els hauria hagut d'inventar. Veient la situació actual, en canvi, la conclusió és que si els sindicats volen continuar existint algú els hauria de reinventar. En aquesta complicadíssima arrencada de segle, les organitzacions de defensa dels treballadors demostren una preocupant obsolescència. En un món on l'ascensor social fa que una mateixa família tingui membres en plantes diferents, els interessos de classe s'han difuminat, l'economia s'ha complicat i les prioritats de l'assalariat s'han tornat fins i tot contradictòries. Davant d'aquest paisatge desdibuixat, els sindicats fonamenten la seva acció en alguns preceptes desfasats. Com ara la convicció que l'amenaça del caos en els serveis públics gira la població contra el govern quan, en realitat, en el món d'avui aquesta estratègia s'acaba girant contra ells perquè el concepte població obrera ha perdut la batalla conceptual contra el de col·lectiu d'usuaris.

Els sindicats han esdevingut simples gestories de conflictes que tenen la seva principal cartera de clients en els àmbits que justament estan més protegits. És a dir, l'entorn laboral del sector públic. A aquestes altures de l'article ja hauria d'haver fet alguna proposta, a banda de criticar. Què cal fer per regenerar el món sindical no ho sé, ho admeto. Però sí que tinc clares coses que no cal fer, com ara convocar vagues nefastes i contraproduents com la que plana sobre els aeroports.