Plaers sense tortura

Als meus alumnes universitaris els explico que, amb els anys i l'experiència, el plaer que representa la lectura, com el plaer que sents quan veus una bona pel·lícula, acaba recaient no ja en la historia o en l'anècdota (que són moltes vegades, i a mesura que fas anys, previsibles) sinó en la manera com l'autor, el director o els protagonistes acaben aconseguint construir un text ben escrit o uns fotogrames i una actuació encertada. També reivindico, cada vegada més, que no cal que tot el que llegim o veiem al cinema busqui una transcendència vital per aconseguir transmetre alguna cosa. Que no cal que ens facin trontollar les estructures emocionals o ens vulguin traslladar a un món ple d'incerteses per mostrar una realitat cruel o una ficció tendenciosa. No.

Més aviat el que em comença a passar és que estic una mica cansada d'aquesta tendència artística on qualsevol autor/ director ha de demostrar conèixer les intimitats d'un món torturat per poder erigir-se com a bon professional. M'avorreix sobiranament la recerca forçada de l'inconscient jugant de manera persistent amb les angoixes vitals dels individus per demostrar el domini del coneixement de la ment humana o de l'art de transmetre emocions. Tinc la sensació que tant la literatura com el cinema, a vegades, es nodreixen de processos angoixosos i descoratjadors de la vida com si aquesta fos la manera més eficaç i moderna d'acostar-se al lector/espectador. Hi ha una fórmula generalitzada d'escriure o filmar on la buidor i la manca de sentit a tot allò que es viu són l'única constant. Sembla com si els autors només sabessin engrandir el seu univers creatiu a partir d'un món interior ple de buidor i fronterer a la bogeria. I la veritat és que a mi, que aquestes sinuositats esquerpes no m'han agradat mai, i que sempre m'ha semblat bé que els núvols i els fantasmes que tots tenim estiguin endreçats i no facin gaire fressa, em cansa i em distancia el passeig gris i plujós recurrent.

I diguin-me frívola però ara ja prefereixo que se'm transporti a un món fàcil i terrenal ple de sensacions agradables, magníficament escrites i descrites perquè lamentablement jo, com tothom, de situacions negatives i doloroses, n'he tingut, en tinc i en tindré sempre.