Imprudències

Quatre joves van ser rescatats a Castelló d'Empúries quan el riu Muga va arrossegar el seu cotxe aigua avall. No van fer cas de la balisa que barrava el camí ni dels cartells que indicaven la prohibició de creuar-lo davant el perill de riuades. Aquest no va ser l'únic rescat dels bombers. A Sant Feliu de Buixalleu dues persones van quedar atrapades quan intentaven creuar una riera prop de la carretera amb un tot terreny. Com en el cas anterior, el pas estava barrat per perill de riuades. Els bombers també van haver de rescatar, a la Masella, un esquiador que, malgrat els advertiments de risc d'allaus, les balises i les tanques, va decidir tirar pel dret per esquiar fora pistes i va salvar-se de miracle de morir colgat per la neu. En canvi els bombers no van poder rescatar d'entre la ferralla del cotxe on viatjaven les dues criatures d'un i vuit anys que diumenge van morir a la carretera a Altafulla perquè no duien el cinturó cordat. I ara fa uns dies, fent una mudança a Barcelona i amb permís de la Guàrdia Urbana per tallar el carrer, els conductors se saltaven la prohibició –uns senzills cons– i després protestaven perquè es trobaven amb una furgoneta que els barrava el pas que prèviament s'havien saltat.

Són exemples, alguns amb resultats molt tràgics, fruit de la imprudència, de la inconsciència i de l'obstinada tossuderia de voler temptar la sort i no respectar les normes. Ja sé que no s'ha de prohibir i que és un verb que no s'hauria d'utilitzar. Ens hem de preguntar, però, en aquestes situacions en què ens va la vida –la nostra i la dels altres perquè no vivim sols en aquest món i el que fem o deixem de fer afecta d'alguna manera o altra un tercer–, per què ens costa tant d'obeir? Som l'esperit de la contradicció? Volem comprovar allò de l'“a mi no em passarà res...”? Què és allò que ens porta a fer imprudències? Per què no podem comportar-nos civilitzadament? Tant costa d'entendre que si no seguíssim unes pautes mínimes de comportament això seria xauxa, un descontrol i un desgovern? Ja hi ha prou persones que ho pensen, ara imagineu-vos si no hi ha hagués limitacions. Ara, això sí, que siguin pensades i meditades perquè, francament, hi ha prohibicions que s'haurien de repensar i tots en tenim unes quantes al cap.