Apunts
Japó
No me n'amago gens ni mica: jo sóc defensor de l'energia nuclear; però això no vol dir que sigui indiferent a la manera com es genera. Les centrals han de ser segures. Fins a l'excés. La catàstrofe del Japó ha demostrat que hi havia escenaris, possibles en una zona amb elevada activitat sísmica, que es van passar per alt. De tota manera, Déu n'hi do el que han resistit les instal·lacions de Fukushima: un terratrèmol de 9 graus a l'epicentre i un tsunami.
El món ja ha viscut situacions crítiques semblants. Abans de Txernòbil, la més sonada va ser la de la central de Three Miles Island, als Estats Units, el 28 de març del 1979. En aquell incident, però això es va saber molt més tard, es va fondre un 52 per cent del nucli. Les centrals eren llavors força insegures en comparació amb les actuals. Aquest incident va tenir com a conseqüència la paralització de la construcció de centrals, com sembla que passarà ara. I aquesta paralització va fer que no s'avancés en els mecanismes de seguretat.
És a dir, que si la determinació de llavors hagués estat la contrària i s'hagués demanat als promotors del programa nuclear que milloressin els sistemes de seguretat probablement els reactors de Fukushima no estarien en la situació actual. Vam perdre un temps preciós.
El pànic a l'energia nuclear que s'ha apoderat d'alguns governs europeus em recorda molt al que va passar després d'incidents semblants. Suposo que quan l'opinió pública es calmi el programa seguirà endavant. Però hem d'aprendre la lliçó i exigir una millora evident de la seguretat nuclear.