La intel·ligència de la col·laboració
és més gran que la suma de les intel·ligències individuals”
Ala natura, les interrelacions entre elements diversos incrementen la complexitat dels sistemes i les seves possibilitats. Per exemple, la intel·ligència que genera el nostre cervell és molt superior a la suma de les capacitats individuals dels 70.000 milions de neurones que conté, cap de les quals és, per ella mateixa, intel·ligent. De la mateixa manera, ja fa molts anys que la ciència no és un afer de persones solitàries sinó el fruit de la col·laboració entre individus i equips de recerca.
A final de 2010 Paul Butler, un jove empleat de Facebook, va generar un mapa de l'amistat que reflecteix les interaccions a través d'aquesta xarxa social entre més de 500 milions d'usuaris d'arreu del món. Utilitzant una estratègia similar, a principi de 2011 Olivier H. Beauchesne, de la consultora bibliomètrica Science-Matrix, va generar un mapa on es reflecteixen les col·laboracions entre grups de recerca d'arreu del món. El resultat és molt informatiu: Europa, els Estats Units i el Japó, els grans centres de producció científica, són l'origen i el destí de bona part de les col·laboracions, i també s'hi visualitza el pes de les potències emergents, com la Xina, l'Índia i el Brasil. A Europa, els nuclis amb més densitat de col·laboracions són els formats per Londres-Oxford-Cambridge, Bèlgica-Holanda-Alemanya, la regió de París i Itàlia, i a la península Ibèrica destaca especialment Barcelona.
Per què explico tot això? Doncs perquè un estudi publicat l'octubre de 2010 va demostrar l'existència de l'anomenada intel·ligència col·lectiva i la va mesurar. La idea és molt senzilla: com en el cervell humà, la intel·ligència que emergeix d'un grup de persones que col·laboren és més gran que la suma de les intel·ligències individuals. Tanmateix, de les conclusions d'aquest estudi en sobresurten tres de molt interessants: la intel·ligència col·lectiva està poc relacionada amb les intel·ligències individuals dels membres del grup que la genera; el factor que més hi influeix és la sensibilitat social de cada individu, i la inclusió de més dones tendeix a millorar la capacitat intel·lectual del grup, possiblement, segons els autors de l'estudi, perquè tenen més sensibilitat social, valorada com a mitjana.
Són moltes les reflexions que es poden fer a partir d'aquestes dades. D'una banda, la participació femenina en igualtat de condicions és primordial per al desenvolupament d'aquesta intel·ligència col·lectiva, i la facilitat de comunicació i la inclusió de xarxes socials a la nostra vida quotidiana també la potencien, i amb ella totes les possibilitats que se'n deriven, com la capacitat creativa i, per extensió, la llibertat de pensament –un camp de recerca que m'interessa especialment des dels vessants biològic i evolutiu, atès que és a la base de les altres llibertats.
D'altra banda, com a éssers socials podem gaudir de més intel·ligència que com a éssers individuals, però, segons es desprèn d'aquest estudi, perquè això sigui possible el més important és actuar amb sensibilitat social. És com si les dades científiques estiguessin obrint la porta a un nou humanisme en què raó i emocions s'interrelacionen. Ara que torna a agafar una certa volada el debat de la separació escolar per sexes, potser seria bo que analitzéssim l'ensenyament i l'educació des del punt de vista de la intel·ligència col·lectiva i de la sensibilitat social, de la potenciació conjunta d'aquestes habilitats i no tant des les exclusivament individuals.
