Ernest

La importància de ser Ernest és una cosa que has viscut al llarg de la vida; els Maragall eren els altres, l'avi poeta, el germà alcalde i president... Tu eres l'Ernest. Potser sense el cognom que portes hauries destacat amb llum pròpia. En qualsevol cas, ara has tingut la mala fortuna de quedar-te una mica més sol, i en aquesta solitud despunta la teva llum personal. Tens la llibertat de sempre i el criteri particular de sempre, però ara a sobre tens un altaveu que és del tot teu.

Has demanat un canvi radical a can socialista. No en tens prou amb una retirada, o sigui que n'has demanat tres: Montilla, Zaragoza, Iceta. Qui no et conegui gaire se sorprendrà de veure un cistell tan ple de prejubilats, qui et conegui s'estranyarà de veure'l tan buit. Segur que n'hauries trobat uns quants més. I segur que gairebé ningú no t'entendrà; tothom es pensarà que et postules de líder, o que vols dinamitar les sigles. Com quan vas dir allò del tripartit fatigat, i amb una veritat a crits vas provocar l'escàndol.

Res més lluny del teu desig. Imitant el títol d'Oscar Wilde, la importància de ser franc (earnest en anglès) és el que defenses. Però no pas per torpedinar el partit al qual has dedicat vida i esforços. La sinceritat l'entens com el millor exercici per començar a salvar el naufragi. I si cal anunciar que el rei va despullat, ho fas. Si cal dir que un projecte poc català no triomfarà mai a Catalunya, ho dius. Potser els companys et castigaran per dir veritats i obvietats, però la història segur que et premiarà.