Crisi, salut i aliments funcionals

La crisi i la migradesa de les finances de la Generalitat, per raons que en la major part no es deuen ni als catalans ni als nostres governs, ens obliguen a practicar una de les virtuts que se'ns atribueixen com a poble, la d'estalviar. Això no agrada, i la reacció dels diferents sectors de la societat, en general i de manera no gens sorprenent, és la d'estar d'acord amb aquestes inevitables mesures, però no en el que fa referència al meu camp, perquè és essencial per a Catalunya. En aquest sentit, són força assenyades les declaracions a aquest diari, fa uns dies, del conseller de Territori i Sostenibilitat, en les quals deia que el seu departament pot anar a una rebaixa a la vora del 30%, per permetre que Salut o Ensenyament s'aprimin el mínim i no s'afecti la qualitat d'aquests serveis. El sector sanitari sembla que està adoptant una actitud resignada però col·laboradora; en canvi, el sector de la cultura està més revolucionat. La salut és un bé personal i social essencial, i el nostre sistema sanitari no és perfecte, però funciona prou bé. En una societat desenvolupada com la nostra la preocupació per la salut no es limita a l'absència de malaltia sinó que va més enllà. Com ha dit el director de cinema Ang Lee, “als setanta, tots volíem ser lliures; als vuitanta, ser rics, i als noranta, estar sans”, constatació que reflecteix l'evolució de la nostra societat. Però aquesta evolució comporta uns costos. Josep Laporte, metge i professor universitari il·lustre, que va ser conseller de Sanitat i Seguretat Social i d'Ensenyament de la Generalitat, constatava, ja fa uns anys, que en sanitat, com més bé es fa, més recursos s'hi aboquen i més se'n necessiten, ja que llavors les persones viuen més anys i la gent gran, inevitablement, és una gran consumidora de medicaments i serveis sanitaris. És humà que aspirem a una vida eterna amb bona salut i, si pot ser, en territori conegut, perquè l'altra vida per a molts és una incògnita. Això té uns costos, i fer-hi front de manera socialment justa és un repte al qual no podem renunciar.

La clau d'una bona salut és la prevenció, que vol dir bons estils de vida que, entre altres coses, inclouen una alimentació correcta. Fraser Brokington, metge i expert en salut pública, que va morir l'any 2004 als 101 anys, deia que “l'alimentació, segons les necessitats biològiques, té més a oferir al món que gairebé qualsevol altra forma de salubritat”. Això comença pels aliments ordinaris i una dieta equilibrada, però per a les poblacions de risc, o quan poden iniciar-se certes patologies, tenim una eina encara no prou ben aprofitada: els aliments funcionals. Són aliments per a un consum ordinari com a tals però que, a més de nodrir, aporten algun efecte saludable que ajuda a prevenir o pal·liar certes patologies. Per exemple, les llets (en rigor preparats lactis) amb àcids grassos omega-3 afegits, que tenen propietats cardiosaludables; els iogurts (llets fermentades) o les margarines amb esterols vegetals, que ajuden a baixar els nivells de colesterol, o els iogurts amb pèptids bioactius, que ajuden a baixar la pressió arterial. En aquests tres casos les dades científiques que corroboren aquests efectes són sòlides. No són medicaments, els seus efectes són suaus, i no cal que els prenguin les persones sanes, però són útils quan hi ha risc que l'increment de colesterol o la pressió alta comencin a manifestar-se. Precisament el concepte d'aliment funcional va ser ideat al Japó, ja fa unes dècades, com a mesura sanitària d'abast general, que permetia posar a disposició de la població recursos per millorar la salut i contribuir a l'estalvi sanitari. Cal destriar el gra de la palla, ja que no tots els productes del mercat que es promocionen com a especialment saludables ho són, i sempre ha d'anar per davant alimentar-se correctament, però hi ha casos en què les seves accions permeten estalviar medicaments, o retardar-ne l'administració, i ajuden a retardar l'aparició de manifestacions patològiques que requereixen necessàriament medicaments o a reduir les seves conseqüències. Cal dir que no sempre els professionals sanitaris coneixen prou bé els aliments funcionals i la seva utilitat, i els consumidors els han de consumir amb coneixement de causa i amb el degut assessorament, però és una eina a tenir en compte, i més en els temps que corren, perquè ben utilitzats poden contribuir a rebaixar la factura sanitària personal i col·lectiva.