Articles

El persistent dilema atòmic

Potser els historiadors del futur tindran dificultats per creure que l'únic país que va patir un atac amb armes nuclears durant el segle XX es vegi immers en una crisi atòmica al segle XXI. Tanmateix, això és el que ha passat a Japó arran del terratrèmol i el tsunami de la setmana passada. Les avaries als reactors de la central de Fukushima no només han desfermat un notable pànic a la radiació nuclear entre la població, sinó que també han provocat un debat a escala global sobre la pertinença de fer servir l'energia atòmica com a font de producció energètica.

Hi ha raons de sobres. En un context de crisi econòmica i en mig d'una carestia creixent de les fonts d'energia tradicionals, les centrals nuclears semblaven la solució òptima pel seu cost moderat i, especialment, per la rendibilitat. El revers tèrbol dels avantatges era i és la seva vulnerabilitat a les catàstrofes naturals i els efectes nefastos i durables de la contaminació sobre la població i l'entorn. Aquesta vulnerabilitat no ha impedit la proliferació de les centrals atòmiques. Només al Japó n'hi ha 54; a França, 58, que produeixen un 80% de l'energia elèctrica del país.

Sembla que l'única manera provada d'aprendre dels perills de les centrals atòmiques són els accidents, i el referent mundial en aquest sentit són catàstrofes com ara la de Txernòbil (Ucraïna) l'any 1986, o la que ara sacseja l'est del Japó. Des de Txernòbil, un vel de por ha frenat l'expansió mundial de l'explotació de l'energia atòmica, i quan aquesta por semblava haver passat va arribar el terratrèmol i els accidents nuclears japonesos. Mentrestant, els grups ecologistes no han deixat de demanar la renúncia a l'ús de l'àtom com a font energètica. Els partidaris de les centrals nuclears n'han subratllat la rendibilitat i la manca d'alternatives energètiques a curt termini. La crisi al Japó ha paralitzat programes nuclears tan ambiciosos com el de la Xina, i una decidida campanya europea per sotmetre totes les centrals atòmiques del continent a un examen immediat.

De cara al futur, el dilema nuclear persisteix, cada cop més peremptori. Les alternatives reals no són l'abolició ni esperar passivament un altre accident potencialment més greu, sinó una resposta tecnològica al desafiament que suposen les centrals nuclears. Més que renunciar a l'àtom, cal aprendre a fer-lo servir millor, sense precipitacions i sense pauses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.