Pare Manel
No sé fins a quin punt és cert que el cardenal de Barcelona estaria sospesant la suspensió a divinis del pare Manel. La raó seria que en el llibre que recull la seva biografia el mossèn afirma que en una ocasió va ajudar econòmicament una noieta a avortar, perquè es trobava en una situació extrema. Però el capellà ha afirmat contundentment que personalment està en contra de l'avortament, i no és que aprovés la decisió de la noia sinó que la va ajudar a avortar en unes condicions adequades.
Si el bisbe creu que l'avortament és sempre inacceptable i que un capellà mai no pot col·laborar-hi, ni indirectament, entendria que parlés amb el pare Manel i fins i que el renyés, amb tal, però, que ho fes com un pare amb el seu fill. Al cap i a la fi el pare Manel, mogut per la caritat cristiana, hauria seguit la distinció que els bisbes han proclamat més d'un cop que existeix entre la llei i la moral, aplicant-la al Dret Canònic, que en més d'una situació s'aparta també dels valors humans, com quan en èpoques llunyanes matar l'heretge era vist com un servei a Déu...
Quan Jesús va condemnar els qui volien matar la dona adúltera no aprovava la vida desordenada d'aquella dona, però es col·locava al seu costat. “Estar més a prop de la terra que del cel”, vist amb els ulls de l'evangeli, pot ser que sí sigui un bon camí per arribar “al cel”.
