Bíbliques
No massa sovint, però més que no pugueu pensar, em llegeixo el Gènesi i l'Èxode.
No he trobat enlloc més una prosa tan ingènua i alhora tan sàvia com aquella. Alhora tan real, tan de debò per entendre't i entendre els altres.
M'hi torno. Per al Segimon de cal Freud el pecat original és el sexe. Vaja. Penjant del sexe la criatura humana només fa bestieses. En tota la nostra història no n'hi ha ni un de sol que, pel sexe, hagi matat deu milions d'homes. El pecat de debò, que fins mata, és voler ser déu.
Girant full i fulls, arribes a aquella colla de somiatruites que volien fer un ziggurat abastant el cel. No tan somiatruites, al cap de segles bastim gratacels, uns monstres inhumans on no t'hi pots imaginar cap racó menut on reposar com al vell escó de les masies.
Saltant més fulls, arribes a l'home que ha estat fidel a Déu com ningú. Abraham, que fins li oferia el fill si Déu volia. Això deu esvarar les ànimes càndides, tot i que es declarin avortistes. Torno a Abraham, tractava tant de tu a tu amb Déu que gairebé te'ls imagines fent el truc. Fos com fos. Sempre més Déu fóra el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob.
Els fills de Jacob, patriarques de les dotze tribus, feien una bona trepa. Els entens sense donar-los per la banda. Josep era el manyagó del papa i els posava nerviosos. Però aquell noi potser fou el primer a poder dir el parenostre. “Perdoneu les nostres culpes com nosaltres perdonem els nostres deutors”.
La nissaga bíblica del desert s'acaba amb aquell ganàpia del Moisès, capaç d'esbandir a trompades els pastors que es barallaven l'abeurada amb set fills. La història de Moisès, faraó tossut, les plagues, el pas del mar Roig, el mannà, les guatlles, l'aigua de miracle i els llamps i trons del Sinaí. Però omple poques planes. Planes i planes i planes de l'Èxode i els altres llibres de la llei. Una llei a peces menudes. Ben senzill. Déu no es fiava ni de Moisès ni del poble.
Al cap de segles, les tronades del Sinaí es feren molt quietes. “Benaurats els pobres”.
No mereixem que Déu es fiï de nosaltres, però el seu Fill germà nostre li fa tenir paciència.
