La força del consumidor

Hi ha una clara tendència a aprimar el concepte de ciutadà i a engreixar el de consumidor, entès aquest últim en el sentit més restrictiu: el que redueix al màxim la seva capacitat d'interactuar i n'augmenta la indefensió. Hi ha, en alguns sectors més que altres, una sensació estesa de debilitat quan s'han de fer valer els drets davant les empreses. Una sensació que augmenta al percebre que en alguns casos el cos normatiu de les administracions destinat a evitar aquestes situacions i la seva aplicació no té els efectes desitjats. La desatenció, que moltes vegades ens fa sentir com aquell que entra dintre d'un laberint i qui l'ha d'ajudar a sortir resulta que el dirigeix en direcció contrària a la sortida; la reiteració en pràctiques comercials agressives; l'avidesa que provoca un tracte molt diferent abans i després de contractar uns serveis o adquirir un producte; o la no-assumpció de responsabilitats, són només algunes de les situacions que patim, que constatem. És cert que tots som consumidors, en un moment o altre, i que, per tant, hipotèticament podem unir forces per fer-nos valer. Però també és cert que a la pràctica l'única via per fer efectiva aquesta força com a grup passa per dos punts bàsics. El primer és que fem una reclamació quan creiem que s'han vulnerat els nostres drets. I el segon, i més important, és que l'administració no deixi passar ni una sola ocasió per demostrar-nos que fa lleis i les aplica amb el nivell de promptitud, de contundència i d'equitat que requereix cada cas. En la combinació d'aquests dos factors rau la força dels consumidors.