Andalusos i catalans
El passat dilluns es van publicar a Barcelona dos bons articles sobre economia. El primer, en aquest diari amb el títol Febleses i fortaleses de l'economia catalana, del qual era autor el catedràtic Guillem López Casasnovas. El segon, al diari Expansión, sobre les preocupacions dels empresaris d'Andalusia, redactat, en català, pel seu subdirector Martí Saballs. Els dos eren fins a cert punt complementaris i no gens divergents, tot i que tocaven temes molts distints. El catedràtic enumerava les principals partides de l'actiu i del passiu dels catalans i acabava amb la conclusió que tenim més fortaleses que debilitats. El periodista manifestava que la crisi econòmica afectava “més durament” Andalusia i que els seus empresaris adoptaven una política de “conformisme negatiu”, mentre a Catalunya la formació política que governa afronta la situació amb un missatge de realisme i retallades, tot i el cost polític que pugui tenir.
A López Casasnovas li demanaria comentaris sobre el seu article, com ara que ens expliqui per què “les terceres generacions del besavi Esteve ja no són el que eren” i per què “s'ha erosionat el tradicional sentit emprenedor català”. A Martí Saballs, si la baixa de vendes del brandi andalús, que comenta, en un “ambient de macho ibérico”, és comparable amb la millora de les exportacions del cava català.
López Casasnovas inclou entre les fortaleses de l'economia catalana l'orientació exportadora de l'activitat industrial i de serveis, el capital humà, la societat civil i l'homogeneïtat social. Andalusia, segons Saballs, té bons empresaris i gent amb ganes de treballar, però sembla –i això és interpretació meva– que espera més de l'administració i dels ajuts públics que de la iniciativa privada. Hi ha molts tòpics, que no són certs, amb relació als andalusos, però tots els que coneixem història i hem viscut els darrers cinquanta anys sabem que Andalusia ha estat una regió espanyola especialment protegida pel govern de Madrid, i no sempre de manera eficient. Els catalans, en canvi, no hem esperat mai gran cosa de l'Estat, perquè tampoc mai ens ha arribat res que valgués la pena, i hem tingut la iniciativa privada com a principal motor econòmic.
La situació econòmica es pot estudiar en si mateixa o relativament. Si comparem la catalana amb Andalusia el saldo és positiu, però si ho féssim amb algunes regions europees, no en sortiríem gaire bé. És clar que aleshores hauríem de parlar de les febleses de l'economia catalana que menciona López Casasnovas i trobaríem que no totes són culpa nostra: el dèficit fiscal, per exemple, o l'absència del corredor de la Mediterrània o la capacitat de gestió sobre l'aeroport. Em preocupa, en canvi, la pèrdua d'esperit emprenedor dels besnéts del senyor Esteve i l'existència de mals empresaris –a Andalusia i a Catalunya– que menciona Saballs.
Els catalans no som ni millors, ni pitjors que els andalusos. Però tenim una història i una societat civil diferents. I una cultura pròpia, que hem d'aprofitar.
