En Daniel és en Daniel

Aquestes entretingudes giragonses de la política, còmiques de tan contràries que són al sentit comú i a la raó lògica. Fa mesos que alguns ens volen fer creure que en Daniel no és en Daniel. Es pensen que a còpia de dir mil vegades, amb insistència i arrogància, que en Daniel no és en Daniel primer sembraran el dubte, després la incertesa i finalment potser la convicció. De més verdes en maduren. A València van decretar legalment que el valencià i el català són idiomes diferents i ara n'hi ha que s'ho creuen fins i tot a Brussel·les. Es tracta d'enderrocar l'edifici de la lògica amb la percussió constant i brutal d'una perforadora fins que sembli que en Daniel no és en Daniel o que el valencià no és català. Per defensar-se d'aquesta piconadora cal aferrar-se com un nàufrag al pal major de la lògica. La més primària i fonamental de les formulacions lògiques és aquesta: en Daniel és en Daniel, i no hem de renunciar-hi per més forta que sigui l'embranzida si no volem picar l'ham. Tot això pel que fa a la convicció popular, per dir-ho així. Un altre assumpte encara més delirant és la convicció judicial. Aleshores ja entrem en el teatre de l'absurd en estat pur. Aquesta mena de representacions que omplen cada dia les sales de vista i els edificis judicials. Allà, desenganyem-nos, com a tot arreu, en Daniel continua sent en Daniel, però, d'entrada, tot depèn del criteri del jutge. Un pot estar interessat a esbrinar-ho i un altre que aplica la mateixa justícia pot prescindir-ne olímpicament. Coses que passen. Després hi ha la qüestió de les proves. Un les pot considerar suficients i un altre insuficients. Un bon advocat defensor sempre s'esforçarà a demostrar que les proves que indiquen que en Daniel és en Daniel no solament són insuficients sinó que insistirà sobretot que no són vàlides perquè van ser preses barroerament, perquè la instrucció va ser mal feta, etc. En últim terme, en Daniel sempre serà en Daniel, però, com que no ha estat provat, sortirà del jutjat net, gallejant i fotent-se del mort i de qui el vetlla.