Una guerra no declarada

En el sentit més literal, i fins i tot èpic, de la paraula. I és que només es tractava, o es tracta, d'evitar que l'exèrcit del coronel Gaddafi segueixi massacrant la població líbia, és a dir, aquells als quals se suposa que hauria, precisament, de defensar. Una coalició constituïda en un tres i no res després de la resolució de l'ONU que autoritzava l'ús de la força militar per establir un espai d'exclusió aèria, bombardeja des dels seus vaixells (nord-americans) la capital, Trípoli, amb míssils Tomahawk, mentre la seva aviació ataca les unitats gaddafianes que es dirigeixen a la zona ocupada pels rebels al règim imperant a Líbia. Parlem, doncs, d'unes accions que no admeten cap tipus de subterfugi semàntic: són accions de guerra. Per tant, unes quantes potències occidentals i Líbia estan en guerra, per més que una de les parts no hi tingui res a fer. Una altra cosa és si es tracta d'una guerra justa o injusta, proporcionada o no, encara que aitals matisos, aplicats a un conflicte bèl·lic, com els eufemístics danys col·laterals, siguin força discutibles: una guerra és, per ella mateixa, mort i destrucció. Però, bé, com que cal situar-la, a pesar de tot, en un context lògic i comprensible, la manera com la coalició està mantenint la zona d'exclusió aèria, probablement sigui, amb els dubtes i reserves inherents a l'assumpte, la més adequada. Ja veurem com acabarà tot plegat, perquè, en el moment de redactar aquestes línies, les notícies que ens arriben del teatre d'operacions –quin altre (pompós) eufemisme, eh?– són confuses pel que fa al parador del coronel Gaddafi, una de les residències del qual va ser reduïda a un munt de runa. Els portaveus militars de la coalició han dit que es tractava d'un important centre logístic de l'exèrcit libi, i que calia neutralitzar-lo. Molt bé, ja l'han eliminat, i ja en deuen buscar d'altres per arrasar-los, també. Una pregunta: la gent, les víctimes innocents, els tremends estralls que ocasionarà l'exclusió aèria, es tenen en compte?