Opinió

TAQUIGOL.

ÀLEX SANTOS

Conflicte d'interessos

a l'alça

Abi al cor. Quin cop més dur la notícia del tumor d'Abidal. La reacció del barcelonisme ha estat excel·lent i el jugador, lluny de casa seva, deu haver rebut un alè vital per recuperar l'esperit del gran futbolista que ha estat des que va arribar a Barcelona. Han estat molt boniques les mostres de suport, no així les planificades en massa com l'aplaudiment del minut 22.


Al president del Barça l'estan agitant fantasmes des d'internet, en què, a partir d'una relació empresarial que el vincula amb l'empresa Viagogo es vol subratllar el caràcter poc transparent de Rosell. No descartem que aviat, igual que amb la seva empresa (BSM), reconegui que es va vendre la seva participació fa temps i que ja no té res a veure amb el sector de la compravenda d'entrades. Els socis del Barça poden estar tranquils perquè les relacions que poden generar conflicte d'interessos estan regulades com cal en el nou codi ètic. No és el primer cop que s'assenyala un mandatari blaugrana com a sospitós de voler aprofitar-se del club. Amb aquest llast de sospita ha de carregar qui vol governar l'entitat, perquè no tothom acaba d'entendre per què tenint-ho tot, algú s'arrisca tant per ser president del Barça, quan no hi ha cap profit material per endur-se.

En canvi, l'actual president del Barça sí que podria –dic podria– tenir un conflicte d'interessos en el vessant emocional. No és que vulguem que revisi la seva agenda d'amistats, però en el càrrec en què es troba, les amistats amb rivals i enemics esportius es poden malinterpretar. És el cas d'aquesta amistat tan intensa que sembla que té amb Florentino, a ulls de gairebé la totalitat del barcelonisme, l'element més desestabilitzador del Barça en els darrers anys; des de Figo i el fosc moviment de fils que ha empès periodistes a perdre el nord, fins al darrer episodi en què un d'ells ha acusat el Barça de dopatge, atribuint la seva asseveració a una font madridista.

És clar que aquí tothom pot tenir els amics que un vulgui, però compte amb aquells que et poden generar un conflicte d'interessos, ja que mentre el barcelonisme clama perquè algú a Can Barça engegui públicament el dirigent madridista, en el club barcelonista s'accepta públicament el raonament del Madrid i, força dies després, es fa una compareixença pública mostrant una empipada gens creïble.

Al Barça, tothom sap com se les gasta el senyor Florentino, i fa temps que ningú es creu la paraula d'aquest personatge amb posat cordial. Per això, els barcelonistes necessiten un president que, quan algú gosa riure's del club, sigui capaç d'amenaçar amb demandes, però agafar pel coll a qui sigui, sense arronsar-se amb paraules de baix perfil.


de baixada

Massa a perdre. El sorteig de la Champions no va ser del tot tan negatiu com ho hauria estat un emparellament Barça-Madrid en els quarts, que sí que es podrà produir en les semifinals. No és un bon moment per a l'encreuament. El Barça hi té molt a perdre i el Madrid, tot a guanyar. Si el Barça triomfés, les coses continuarien igual. En cas contrari, tot es voldria revisar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.