Democràcia

Vivim en un estat democràtic i de dret, amb un ampli ventall de llibertats individuals i col·lectives i un reconeixement, potser no tan ferm com voldríem, de les llengües pròpies de les nacionalitats dites històriques. Això no obstant, hi ha qui no se sent gaire a gust en aquesta Espanya anomenada de las autonomías. Primer exemple: el senyor Mayor Oreja, que no vol que el català tingui cabuda a Europa. Com que és del PP, entenc que exigeixi que l'idioma oficial de l'Estat prevalgui per sobre dels altres, i entenc també que no li faci gens de gràcia la llei de normalització lingüística de Catalunya, però com que m'estic referint a una persona que es vanta de ser demòcrata, no entenc que s'oposi a l'entrada del català a les instàncies internacionals. Perquè és una actitud antidemocràtica, dictatorial i fins i tot genocida. Home, voler impedir que s'utilitzi lliurement un idioma només perquè no t'és simpàtic (i maldar per imposar et teu per la força), a què diríeu que s'assembla? Segon exemple: la periodista Isabel San Sebastián. La xiulada i els crits de l'altre dia al camp de futbol de Mestalla la van treure de polleguera. Vegeu, si no: «La final de una competición de fútbol se convierte en una exhibición de independentismo, con alarde de pancartas y banderas inconstitucionales, y no pasa nada (...). El Rey, máximo representante del estado, es ultrajado en público y no pasa nada (...). No pasa ni pasará nada. La Real Federación Española de Fútbol no sancionará ni al Athletic Club de Bilbao ni al Barcelona. El comité de competición callará. El impresentable Laporta volverá a lucir su bufanda secesionista cuando le pete.» Ja ho veieu, ni portar la bufanda que vulgui, quan vulgui, li permetria la iracunda periodista a l'impresentable president culer! Amb permís de Maria del Mar Bonet, què volen aquesta gent, l'arribada d'un altre caudillo? Observeu com acabava el seu escrit, la San Sebastián: «En el país de las maravillas y el reino de la impunidad, donde nunca pasa nada... Hasta que pase.» Hasta que pase què, Isabel?