Àngels i dimonis

Una pel·lícula i una notícia han tornat a posar d'actualitat uns processos que em pensava que l'Església ja havia abolit. Però tot i el pas del temps, allà on n'hi ha hagut sempre en queda. D'una banda els exorcismes, que ja no es practicaven però que segons aquesta pel·lícula, basada en fets reals, ara fa uns quatre anys que Roma els hauria tornat a autoritzar amb resultats diversos, alguns sorprenents, d'altres de sospitosos. Però l'altra pràctica –per mi més preocupant– és la de les excomunions. És a dir, s'exclou algú de la comunió amb l'Església, entenent comunió com el fet de participar d'allò que és comú. I resulta que l'Arquebisbat de Barcelona ni participa ni comparteix els mètodes del pare Manel. Com saben, el mossèn afirma en un llibre que va finançar l'avortament d'una noia per evitar que es dessagnés. Les autoritats eclesiàstiques recorden que segons el Codi de Dret Canònic, “el fet de cooperar en un avortament comporta la pena d'excomunió automàtica”. S'hauran de provar els fets i s'obrirà un procés eclesial i embolica que fa fort. Aaah! Això no treu, però, que reconeguin la feina que fa anys que fa el pare Manel entre els més necessitats. En comptes d'ajudar, però, posem pals a les rodes. I encara haurà de donar gràcies a Déu que no sigui dit que no reconeixen el mèrit.

Com diria aquell: “No estan preparats per a la vida moderna!”. Les decisions de sentit comú, les lògiques, les de tocar de peus a terra, es veu que estan renyides amb les que promou l'Església, que de tan elevades fàcilment es perden de vista. Cometre un mal menor per evitar-ne un de major, un pecat venial que pot ser excusable perquè té unes raons poderoses al darrere, també, s'hauria de tenir en compte. No. S'ha de censurar i escarmentar. No ho entenc. Cada vegada que l'Església té la possibilitat d'actuar de manera exemplar, de fer-ho bé, s'equivoca. Per què abusar de menors o negar l'holocaust no han estat motius prou de pes per excomunicar? I per què, als pocs elements bons –que en té– que connectin amb els laics, els fan la vida impossible?  Potser estaria bé que combatessin els seus propis dimonis per desempallegar-se de certes actituds. Segurament que després seria més fàcil distingir entre els autèntics àngels i dimonis.