No sóc gelós, sóc conseqüent

L'amor fa ser creatiu. Quan hom està enamorat de veres (batec accelerat, pèrdua de la gana i de la son, accions excèntriques, trucades intempestives, somriures i neguits que se solapen, perfum nou, i mirada extraviada) és un autèntic creatiu publicitari. Emet aforismes lapidaris que no tenen pèrdua: “No sóc gelós, sóc conseqüent”. Sovint oblidem que la gelosia no és un monstre, sinó una emoció de gran envergadura. L'amant gelós, en conseqüència, reclama tot l'afecte i tota la dedicació en exclusiva. Això és un crim? No senyors, això és amor fusió. Exigir la suma de dues unitats per tal de seguir sumant u no és altra cosa que la voluntat d'estimar a totes, sense pèrdues, sense dreceres ni papallones de colors, sense tercers entestats a prendre l'atenció i guanyar el trofeu. La gelosia és, doncs, una mostra més d'amor, en la mesura que funciona com un indicatiu veraç en contra de la indiferència. Si bé de vegades aquesta gelosia neix de la manca d'amor propi i de la desconfiança en un mateix, també és cert que en ocasions pot transformar-se terroríficament en obsessió o en agressivitat irritant per qui la pateix i per qui la rep –donant lloc a escenes sòrdides o a crims innecessaris– basada en sospites, perills inexistents, visions al·lucinades i pors exagerades. Però en aquests casos, ja no parlaríem d'enamorats sinó de malalts o assassins... És l'etern debat: la gelosia és una cara de l'amor o una disfressa de la possessió? Cal anar amb l'antena posada o convé deixar de veure fantasmes?

No per atzar (el llenguatge és savi) s'anomena gelosia a un enreixat de llistons que es posa a una finestra o altra obertura, darrere el qual hom pot veure sense ésser vist. I no només això: a l'Empordà, gelosia és el nom donat a una planta de flors vermelles tacades de blanc. No cal ser Sherlock Holmes per endevinar el resultat d'aquesta suma cromàtica. La xarxa és plena de qüestionaris per saber si som gelosos. Els convido a fer-ne un parell o tres: riuran molt. Com deia Kant i com podria haver dit qui fos, l'home és gelós només si estima.