Una fotografia

Avui, el Palau de Pedralbes lluirà una jornada engalanada. Serà un dia de bones voluntats amb un final feliç: la fotografia conjunta del govern, els agents socials i el grup d'experts per la reactivació econòmica i el creixement. Tots junts contra la crisi. Tot un regal en temps de tantes incerteses. Hi haurà exposició de bones voluntats per afrontar la greu crisi econòmica encara que, com succeeix en els llocs on hi ha tants participants, tots voldran tenir el seu paper i serà, per tant, molt difícil arribar a unes conclusions nítides.

Estem davant d'una cimera anticrisi que, malgrat les bones voluntats dels participants, té el perill de visualitzar un cop més la frustració catalana a causa del poc marge de maniobra que té Catalunya en temes econòmics. Catalunya pot abaixar impostos? Catalunya pot abaixar el preu dels carburants? L'electricitat? Catalunya té marge de maniobra en temes de contractació laboral? La resposta és que no, tot i el dinamisme del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Els experts proposen un contracte únic de menor indemnització, però la competència de crear-lo correspon a l'Estat. Els experts catalans justifiquen aquesta proposta per corregir aquesta deficiència del mercat laboral tant a Catalunya com a Espanya.

És a dir, a banda de la fotografia –que per ella mateixa ja es tot un èxit–, tots els acords que puguin haver-hi aquesta tarda a Pedralbes s'haurien pogut resoldre amb decrets de l'executiu català. Davant el panorama econòmic i laboral, la cimera, si no hagués existit, s'hauria d'haver inventat. Els primers a proposar-la van ser els socialistes i, amb habilitat política, Artur Mas els va agafar la davantera i va convocar-la. Així que abordaran la crisi i ho faran conjuntament polítics i agents socials. S'hi trobarà a faltar la presència de la societat civil i, sobretot, els representants d'aquells que, malgrat tots els esforços estalviadors, no arriben a final de mes. Serà positiu i creatiu fer una reunió per parlar de la crisi, més que no pas veure una picabaralla partidista i electoralista. Amb tot, fóra bo que al Palau de Pedralbes hi hagués una dosi de realitat sabent les poques armes que avui té Catalunya per canviar el món laboral i econòmic.