Gaddafi i el càstig dels hipòcrites
Ningú no ha d'enlluernar-se amb la retòrica desplegada pels líders occidentals arran de la seva intervenció contra el règim libi de Muammar al-Gaddafi, amenaçat per una revolta popular. Més enllà de la seva coartada humanitària i de la invocació de la legalitat internacional, l'atac a Líbia és una nova mostra de la política de poder i d'interessos que motiva als principals poders d'Europa i Amèrica del Nord, i el seu objectiu real no és només la protecció dels rebels, sinó també, i sobretot, el control de la riquesa petroliera i gasista de Líbia.
Entre els arguments que justifiquen aquesta hipòtesi es pot esmentar l'agònica tardança dels aliats abans de prendre la decisió d'intervenir, que no va arribar fins que Gaddafi estava gairebé a punt d'esclafar als seus oponents. Un cop iniciades les hostilitats, cal remarcar la manca d'unanimitat dels atacants, dividits a l'hora de determinar qui ha de prendre el comandament de l'operació, i el desmarcatge immediat d'alguns components de la coalició, com ara Alemanya o Turquia. Pel que fa a la participació d'alguns components secundaris del bloc anti-Gaddafi, com ara el govern espanyol, es repeteix el paper políticament subsidiari i militarment testimonial que ja van tenir fa vuit anys, en circumstàncies diferents (sense suport de les Nacions Unides) amb la seva col·laboració amb l'acció unilateral dels Estats Units contra el dictador iraquià Saddam Hussein.
En qualsevol cas, i més enllà de la retòrica o de les motivacions reals, l'atac a Líbia és una operació no només hipòcrita i tardana, sinó també incerta. Ja fa molt de temps que Gaddafi va deixar de ser un interlocutor vàlid per a Occident. La seva manca de lucidesa en negar-se a presidir una transició pacífica que potser li hagués permès mantenir-se al poder i el seu entestament a massacrar al seu poble li ha barrat totes les sortides. Tot i així, no és de cap manera evident que l'actual atac d'occident aconsegueixi per si mateix l'enderrocament del tirà libi. Ara per ara, la conclusió més versemblant d'aquesta tardana i hipòcrita acció punitiva contra Gaddafi és un conflicte perllongat, una Líbia dividida i, en general, un retard de la solució democràtica per a aquell país.
