Ja quasi

Ja quasi que m'havien convençut que l'energia nuclear era la més neta, econòmica i segura de totes les que es fan i es desfan. Que evitava tot l'ampli ventall de problemes que apareixen quan cremem combustibles fòssils, com és el cas del vuitcentista carbó, del noucentista petroli i dels gasos del nou mil·lenni. Ja quasi que m'havien convençut, doncs, que no hi ha res com una bona energia nuclear per evitar l'escalfament global i el conseqüent canvi de clima del planeta, amb les pluges àcides que ruixen i aniquilen boscos i fauna aquàtica i la contaminació de l'aire que mata desenes de milers de persones cada any i ens degrada la qualitat de vida. Ja quasi m'havien convençut, i ben convençuda, que la relació entre l'energia nuclear i la bomba atòmica és feble, que hi ha camins molt més fàcils, ràpids i barats perquè comunitats, nacions i estats obtinguin un artefacte nuclear per aniquilar l'enemic extern i intern. Ja quasi que m'havien convençut, perquè què sé jo pobra de mi, que l'energia nuclear promou el pacifisme, ja que posa fi a les guerres i les ràtzies en zones del Mitjà Orient que són políticament inestables precisament per culpa del control dels pous petrolífers, entre altres coses, suposo. Ja quasi que m'havien convençut, perquè en els últims quinze anys els pronuclears s'han anat armant d'arguments i els antinuclears s'han anat amagant sota les cols, que el risc d'accidents als reactors nuclears és petitíssim i una nimietat comparat, per exemple, amb les víctimes que provoquen la pobresa, el tabac, les malalties del cor, la solteria, el treball en una mina de carbó, el càncer, l'obesitat, els accidents a les carreteres, els suïcidis, els homicidis, la contaminació de l'aire, les caigudes tontes i els incendis. Ja quasi que m'havien convençut, mira tu, que no n'hi ha per tant amb els residus nuclears, que la seva gestió i els llargs anys de latència que necessiten per anar perdent la radioactivitat no són res, un sospir, perquè què és el temps que necessita un residu per desaparèixer davant la immensitat metafísica de l'eternitat? Ja quasi que m'havien convençut, perquè en el fons sóc de bon conformar, que aquelles manifestacions que vam fer l'any 1989 perquè tanquessin Vandellòs I van ser un somni, una al·lucinació col·lectiva, allò que passa, nena, quan ets jove i fumes porros. Ja quasi que m'havien convençut que si no vull l'energia nuclear, mira que ets tossuda i pesada, hauré de tornar a viure a la caverna, on pintaré pintures rupestres a la paret, caçaré mamuts, recol·lectaré plantes i em trobaré del tot perduda sense rentadora i sense el minipímer. Ja quasi que m'havien convençut que amb l'energia nuclear no passa res. Mentre no passa, és clar.