Catalunya i Alemanya

Angela Merkel ha fet una crida a milers de professionals qualificats perquè vagin a treballar a Alemanya. Mentre que aquí l'atur bat rècords, allà gaudeixen d'aquesta mena de problemes. Els alemanys recullen ara els fruits de molts anys de fer la feina ben feta. A diferència dels francesos i els anglesos, els alemanys han sabut superar la seva història. Mentre que Sarkozy i Cameron juguen a fer la guerra, Merkel fa la política de Hitler per mitjans pacífics i civilitzats. Alexandre Deulofeu ja preveia un segle XXI marcat per Alemanya. També vaticinava la independència de Catalunya, però quan veus Jordi Pujol donant la culpa del que ens passa als espanyols, i casos com el de Joana Ortega, et vénen ganes d'emigrar a l'estranger. Aquí la feina ben feta no ha passat de ser un eslògan perquè la força del país que va manifestar-se el 10 de juliol sempre ha fet por. A diferència d'Alemanya, ens ha mancat amor per pagar el preu de créixer. Aquí hem anat parlant de sant Pancraç mentre ens carregàvem la cultura de l'esforç, igual que ara Mas juga a fer veure que ens pot treure de la crisi, com França i Anglaterra juguen a ser imperis. Adoptant el perfil baix per donar peixet als espanyols, Mas només podrà salvar els interessos dels quatre senyorets de sempre. Compte amb la comèdia, perquè, si el segle XX es va saldar amb l'extermini de la classe obrera catalana, qui ara pagarà la factura del nostre petitisme seran les classes que han constituït el nervi creatiu i econòmic del país. Si la classe mitjana no aprèn a defensar-se, de la Catalunya emprenedora no en quedarà ni la il·lusió.