A Eivissa, Mediterrània

A totes les ciutats mitjanes dels Països Catalans hi ha la llibreria, amb una funció simbòlica, aglutinadora de persones, iniciatives i neguits, un referent cívic i cultural, no sols comercial, sinó un lloc de reunió i de trobada, de tertúlia i conspiració. És l'indret on comprar el diari, xafardejar les novetats i fer-la petar amb altres clients, sovint estirant la conversa fins al bar de la vora. Normalment, aquests establiments van lligats a una persona al voltant de la qual gira tot. A Eivissa, la llibreria es diu Mediterrània i és, alhora, editorial.

En un gest d'internacionalisme desacomplexat, Mediterrània, referent actiu de la catalanitat cultural a l'illa, està situada a l'avinguda d'Espanya, a Vila. Creada per Marià Mayans i Miquel Costa, és aquest darrer qui n'ha dut el rumb de la nau, durant els 20 anys de travessia, amb Lina Fiol. Aquest barbut de Corona ha teixit tota mena de complicitats, amb les institucions, l'Església, el món docent, etcètera, imprescindibles en una aventura transversal com la seva: editar i vendre llibres en català, a Eivissa. Ell n'és l'ànima. Titular d'una bonhomia somrient, amb un punt de sornegueria pagesa, va sovint ornat amb un capell que li dóna una certa personalitat i exhibeix una incipient panxeta que delata una felicitat saludable. Hi deu contribuir la festa de sa torrada, l'àpat distès que, com un miracle, aplega cada any desenes de convidats de l'illa i algun de fora, del món de la cultura, la política, l'empresa, l'educació i la societat en general.

Aquesta aventura ha estat recollida a l'obra 20 anys fent país, de Maria del Mar Joan i Marí. És l'única editorial privada existent a la Pitiüsa major, després que altres iniciatives similars hagin desaparegut o s'hagin establert a Mallorca. A Palma i a Barcelona és on, durant molt de temps, han hagut de publicar els autors eivissencs o formenterers. El 1991 arrencà amb llibres de cultura popular eivissenca, més tard llibre infantil, narrativa, teatre, poesia, per passar a biografies, arqueologia, història, guies turístiques... Ara són 22 les col·leccions que manté i, fins avui, ha publicat tants llibres com anys fa de la primera impremta que funcionà a l'illa: 165. Una mitjana de vuit llibres a l'any. D'ells és la primera guia de Formentera en llengua catalana, Els morts. Les víctimes de la guerra civil a Eivissa i Formentera (1936-1939) o l'exitós Cançons verdes i estribots bruts.

El bo i millor de la intel·lectualitat eivissenca té algun lligam amb Mediterrània, ja sigui dirigint-hi col·leccions, com ara Fanny Tur, directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, o Marià Torres, conseller de Política Educativa i Cultural del Consell d'Eivissa, o bé publicant-hi obres, com Bernat Joan, exsecretari de Política Lingüística de la Generalitat. La seva tenacitat empresarial al servei d'un compromís cívic i cultural li ha valgut la Menció d'Honor Sant Jordi (2000), de l'Institut d'Estudis Eivissencs, el premi a la Producció Cultural Illa d'Eivissa (2008), de l'Institut d'Estudis Baleàrics, i el premi Ramon Llull (2011) del govern balear.

No tot ha estat, però, mel i sucre. Sempre recordaran aquella autoritat de la dreta local que s'expressà sense embuts: “Roig s'editor, roja sa directora de sa col·lecció i rojos es autors: no hi haurà subvenció”. No és estrany, vist el panorama que s'albira des del Puig des Molins, que el símbol de l'editorial sigui, precisament, una figuera de moro, de pala o de pic, en expressió eivissenca, força estesa per les Pitiüses. Els fruits estan protegits per espines, i la planta, ben arrelada a la terra, resisteix totes les maltempsades.