Tapar la boca al segle XXI
Costa de creure que en ple segle XXI, i veient el paper que juguen les tecnologies de la informació en les coses que passen als països del nostre entorn, encara hi hagi algú que pensi que pot tapar la boca a algú altre. Perquè, al final, tot o gairebé tot s'acaba sabent. I ho sap molt bé el director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot, després que hagi transcendit la carta que va enviar als directors d'institut on els deia que no té cap interès que “airegin” polèmiques als mitjans de comunicació. No dubto que ni ell ni ningú altre tingui interès a airejar draps bruts. Tampoc no dubto de les seves bones intencions quan diu que volia evitar falses expectatives i confusió. Com no dubto de les bones intencions dels directors que defensen Bayot assegurant que confia en ells. Però ni una cosa ni l'altra justifiquen una petició de silenci amb uns termes tan contundents com la que ha fet als seus “subordinats”. Ni justifica que els que discrepen no puguin manifestar aquestes discrepàncies. Deixa clar que no tenen autorització per explicar cap de les seves peticions a la premsa. Però no té en compte que els mitjans no són d'un sol ús com els mocadors de paper sinó que hi són a les verdes i a les madures. Tant si agrada com si no i tant si el que expliquen ens agrada com si no. Les intencions podien ser bones però les formes i el fons han estat desencertats.
