Sobre l'absurd

Aquesta ha estat una setmana surrealista, immersa en conflictes, en massacres i en la inclement força de la natura al Japó. Enmig de tanta desgràcia, a casa nostra es produeixen fets pintorescos, que farien les delícies de Dalí i de, ai, las!, l'oblidada Remei Varo.

D'entrada tenim el nostre pare espiritual de la xarxa, l'agosarat i incombustible Vicent Partal, a punt de ser processat, si bé la pressió popular (vénen eleccions!) ha fet reflexionar el consistori barceloní. Si processen en Partal és com si ens processessin a tothom. Potser ja es tracta d'això. Al País Valencià no processen els delinqüents sinó els catalanistes.

Precisament al País Valencià s'ha produït un fet que Fellini hauria elevat a categoria de satírica obra d'art: el senyor Fabra, de la Diputació de Castelló i el senyor Camps, de la Generalitat, han inaugurat un aeroport a Castelló que no disposa d'avions, car Foment (l'Estat té totes les competències en comunicació, què us havíeu pensat?) no els autoritza. Fabra, de moralitat transparent, va etzibar als periodistes que no entenien res, però que ell continuaria amb el seves majories absolutes, malgrat la toixesa dels astorats plumífers. El caprici ha costat, en plena crisi, 150 milions.

A més, el pare Manel, que ajuda tots els qui passen per algun tràngol ha gosat interferir en el pensament del Tea Party i ha ajudat una dona avortista. Al pare Manel l'estima tothom. Els del Tea Party només compten amb el seu propi amor: a la seva pròpia vida, que és l'única que exalcen, car van sempre a demanar execucions exemplars contra els separatistes.

Altrament, el meu poble, el poble català, està d'allò més cofoi que els magnífics Manel siguin el primer grup de l'Estat espanyol, una fita tan meravellosa com aconseguir que acceptin Pa negre (gràcies, senyor, oh, moltes gràcies!) o que Iniesta faci gran la selecció (?) espanyola. Però el súmmum del surrealisme és que una de les persones més influents del país, Jordi Pujol, s'hagi fet independentista, i que prediqui en públic que si no som independents desapareixerem de la faç de la terra. Li faria un petó al seu despoblat front, en senyal d'agraïment.