La prova del cotó

Ha calgut que passessin trenta-dos anys de règim democràtic perquè s'instal·lés un sistema de traducció simultània al Senat espanyol, que funcionarà poc. No sabem quants n'hauran de passar perquè aquest avenç tecnològic que facilita l'enteniment entre els humans s'instal·li també al Congrés. Molts s'esforcen a aparentar que és un petit detall irrellevant, però, de fet, és una de les vares més precises per mesurar la realitat espanyola. Mentre això no arriba, de tant en tant alguns diputats fan la prova del cotó. I surt com sempre: brut. La insistència de Joan Tardà en l'anterior legislatura va arribar a ofendre el president de les Corts, que el renyava amb un castellà florit, de raigambre cervantina. A Marín el va succeir en la presidència un manxec de debò, José Bono. Fa uns dies li van passar el cotó. Aquest cop col·lectivament: CiU, PNB, ERC, IU-ICV, NaBai i BNG proposaven modificar el reglament de la cambra en el sentit plurilingüe que comentem. A Bono li agrada presumir de tarannà dialogant i va permetre que un basc defensés la proposició en euskara; un gallec, en gallec; i el veterà Joan Tardà, en català. Alguns diputats del PP van tornar a demostrar la seva educació cridant i picant de peus. Com que a Bono també li agrada molt donar lliçons i ser paternalista i burleta, a la fi va apel·lar a la intel·ligència i al sentit comú dels diputats perifèrics perquè fossin raonables i parlessin en castellà, que és la llengua oficial a tot l'estat i la que entenen tots els diputats. Bono fins i tot va fer una desafortunada comparació entre ser fumador i parlar una llengua vernacla. Després PSOE i PP es van carregar la proposta i santes pasqües. Això no s'acabarà fins el dia que els diputats catalans –inclosos els del PSOE– no es presentin a les Corts, i millor si bascos i gallecs s'hi afegeixen. Aleshores alguns potser entendran què és Espanya. Però això és política-ficció. I a Madrid s'hi va a fer política concreta, és a dir, negocis, currículum, gestió d'influències. En definitiva, diners. I a servir Catalunya, no cal dir-ho.