Atocha
De casa a Lleida, passes per les terres esquerpes de gent a qui ha calgut treure pa de les pedres. El Llobregat de costers a ròssec, les fàbriques adormides i la gent espavilant-se. El pla de Bages, amb el seny de les secades, que es torna més aspre a la Segarra reviscolada pel blat de tija curta. Lo jardí de la boira, la plana d'Urgell entre els fruiterars abeurats per lo canal. La caseria es fa més palesa fins a Lleida, senyorívola i capital del Ponent, amb lo castell, catedral i tomba de nobles senyors d'antany. L'estació, un farrigo-farrago de ferregots fora de mida.
Allò de l'AVE, que no és un ocell, llisca silenciós i rabent. Els Monegres reviscolats a claps pel miracle del reg de gota a gota. Planes esteses al llarg del món encara amb raconets assedegats. Els cels del Velázquez, la terra acorominada puntejant-la les carrasques. Les cases es van atapeint, malgirbades com a tots els suburbis de ciutat gran. Madrid.
L'estació d'Atocha. Rebatua redell, em va fer una sotragada que ara recordant-ho em deixa entabutxat. No és gran, és monstruosa de ferramenta sense ritmes. No té un sol espai on entotsolar-se. Més ferregots i ferralla, tot d'una et sorprèn una mena de serp fora mida amb llumeneres al flanc.
I vinga, a caminar i més caminar, entre gent apressada. Això rai. Te les has de fer amb les escales mecàniques i els tapissos llisquents. Entrepussada i pas enfora. Gira't i tomba't a mai acabar. Sort de la parella d'andorrans que m'arrossegaven la maleta i m'agafaven de l'aixella protegint-me.
El Madrid de la Verbena de la Paloma, el mantón de Manila i els toros a Carabanchel només vaig trobar-lo en un taxista que era de l'Atlético. A part d'això, vaig xalar sota l'empara dels andorrans i la gresca dels Ballarín que feien casament.
De tornada, a Lleida vam menjar cargols, ja era a casa sentint aquell dringar cantarell dels de ponent. Ja era a casa.
A Madrid m'ho vaig passar bé. Hi vaig ser bellament rebut. Ho recordo amb una barreja d'entendriment i tristesa.
Déu meu. Per què no ens entenen. Déu meu. Com em costa d'entendre l'estació d'Atocha.
