El tercer home

Molts ciutadans recorden el moment en què van saber la mort de John Fitzgerald Kennedy o l'atac a les Torres Bessones. Molts, també, recorden el moment en què van llegir per primera vegada el Manifest Groc de 1928, un text tan avantguardista que encara continua, en gran part, vigent. Dels firmants, el més conegut és en primer lloc Salvador Dalí, i en segon lloc Sebastià Gasch. Ara, finalment, ha arribat el moment de saber qui era el tercer home, Lluís Montanyà.

Joan Herrero Senés ha publicat a Contravent Defensa de l'avantguardisme, més de tres-centes pàgines de textos d'aquest crític i articulista que va contribuir a donar forma –i ales– als moviments artístics i literaris catalans més avançats dels anys vint i trenta. En aquesta antologia, Montanyà defensa Josep Maria Junoy, J.V. Foix, Carles Sindreu, i també Tristan Tzara i García Lorca. Però el millor regal és que hi trobem transcrita, per primera vegada, la conferència sobre literatura i cinema que va pronunciar el 1932 a la Universitat de Barcelona.

Les relacions entre aquestes dues arts, una de les més antigues i l'altra de les més noves, han tingut una intensitat i un flux prou diferents. Molts encara recordem com, fa un parell de dècades, abundaven els falsos puristes que oposaven l'una a l'altra. Doncs bé, segons Lluís Montanyà les relacions van passar per tres fases. En un primer moment, «la literatura abocà sobre el cinema tota la seva misèria sobrera». Més endavant, el cinema senzillament va oblidar la literatura. En una tercera fase, la influència és mútua, fins al punt que «els novel·listes escriuran instintivament per al cel·luloide creient escriure per al llibre». Quina lucidesa, dir això fa vuitanta anys, i quina desgràcia, haver hagut d'esperar tant per saber-ho. Al final de la conferència, com a exemple del que acabava de dir, Lluís Montanyà va llegir fragments d'obres de Rimbaud, Lautreamont, Proust, Joyce, Zweig i Azorín. Com havia escrit pocs anys abans al Manifest Groc: «Vivim una època nova, d'una intensitat poètica imprevista».

Grandíssim i malaguanyat Montanyà, que després de la guerra es va haver d'exiliar i va acabar a Ginebra, traduint informes tècnics a l'Organització Mundial del Treball, sense tornar mai més a casa seva ni al seu país.