Parla Pla

Enllà del colossal escriptor, per dret propi, volgut o no, Josep Pla va ser i segueix essent un personatge voluminós, un connacional l'envergadura del qual ni els seus enemics li escatimen i que ha deixat –repeteixo: a més d'una obra literària excepcional– una considerable empremta al magí de molta gent. En bona part la cosa es deu a la seva actitud davant les coses de la vida, conegudes a partir de les dues biografies que es va permetre: una, feta mida, mig fabulada als llibres, i l'altra, verídica, que anem sabent cada vegada que un estudiós o un que li va ser a prop en publica alguna cosa. Deixem els estudiosos i els que per parlar (majorment) d'ells han escrit sobre Pla, i anem als dos únics que ens han aproximat a la persona: Josep Martinell, fa temps i ja no el tenim, i sobretot i més recentment Josep Valls amb uns quants llibres. Ben pocs per a un personatge tan popular; n'hi hauria hagut algun altre si hi hagués estat a temps, si hagués sabut explicar-ho... Amb en Valls s'apleguen les tres condicions per poder-nos testimoniar, en aquest cas sobre Pla, però el tema podria ser un altre: curiositat que, quan la sent, és intensa i militant; memòria considerable per retenir els détails: un adjectiu, un gest o una mania, i la solvència per explicar-ho, és a dir, la cuina que en fa perquè, llegint-lo, ho assaborim amb gust. Ara, amb Josep Pla oral, Valls ens serveix 183 píndoles escollides d'entre les proferides per l'escriptor al llarg dels vuit anys que va tractar-lo.