Jackie Chan

Han anunciat la teva mort i has generat un enrenou de ca l'ample. L'anunci gamberro s'ha convertit en trending topic i ha inflat les xarxes socials. No es tracta del primer cas; les defuncions falses de famosos són sempre un gran esquer, perquè ja sabem que en tota la vida no hi ha titular més gros que la mort. Després tu has desmentit la notícia, però la polèmica està portant cua; fins a quin punt és ètic inventar-se coses d'aquestes, enganyar la gent de bona fe, etc.

He vist algunes de les teves pel·lícules, Jackie Chan, i la veritat és que no m'ho he passat malament. Les castanyes i els bolets són sempre molt físics, molt carnals, però els implicats solen sobreviure, i això fa més digerible el teu sentit de l'humor innocentot. Tendeixes a combinar l'heroi i l'antiheroi en el mateix personatge, sovint el que tu representes, i li fas fer grans gestes a força de fer el més estrepitós dels ridículs. En general, no prens el pèl, sinó que comparteixes la presa del pèl.

Molts dels teus fans es van sentir traïts ahir, quan la falsa nova es va conèixer. No entenc el perquè. Tot plegat destil·lava la particular empremta del teu sarcasme. La suposada causa de la defunció era excés d'estrès, i s'hi citava el condol del president Obama. Si els teus admiradors de debò s'haguessin pres la molèstia de seguir amb atenció els teus films, no haurien cregut que era cert. Perquè si algun dia mors, que encara està per veure, immortal actor, l'espectacle
de bufetades i riotes
serà a la força molt més gran.