Estem encallats
La situació general de la nostra nació catalana no passa un bon moment. Després de l'alenada d'aire fresc que va significar la consulta sobiranista d'Arenys de Munt del setembre de 2009 i la macromanifestació del 10-J del 2010 a Barcelona, l'amplificació de la crisi estructural, la política feble i malgirbada del tripartit, el regionalisme i les retallades (ideològiques i antisocials) del govern Mas i, sobretot, la divisió flagrant de l'espai, polític i social, independentista, estan provocant molta desafecció i desencís en el conjunt de la societat catalana. Per altra banda, des de Madrid ens estan marcant com mai: ens estan fent molts gols de debò (malgrat les victòries del Barça). Fins i tot, el tema de la llengua, que pensàvem que el teníem ben blindat i consolidat pels segles dels segles, està fet un nyap.
No hi ha dubte que Catalunya es troba totalment encallada: restem completament esmaperduts. No solucionem cap dels nostres dilemes i dubtes existencials que tant ens mortifiquen interiorment. Som davant d'una qüestió força recurrent; és a dir, que sabem que no hi ha més sortida que la sobirania plena, però resulta que encara no trobem la manera d'implicar en aquest procés els problemes quotidians del dia a dia (atur, hipoteques, etcètera).
Cal més consciència social ( i nacional) i menys independentisme metafísic.