Els minuts de les escombraries

Quan el partit de bàsquet arriba en els minuts finals amb tot decidit, la confrontació esdevé una qüestió formal que no té cap interès. En l'argot, es coneix com els minuts de les escombraries i el concepte podria definir plenament l'ambient del ple de març. Tot decidit, res amb possibilitats legals d'inaugurar i amb la batalla traslladada al carrer, en temps de campanya, només cal esperar el darrer plenari, del 2 de maig, per les abraçades de rigor i l'adéu als jubilats. Mentrestant, que regni la pau.

Els regidors ni tan sols entraren a discutir la reactivació del projecte del camp de futbol del Badalona, on només els ecosocialistes anunciaren el canvi de vot fet feia dos anys i passar de la negativa a l'abstenció, quan tots els altres votaven a favor. L'aprovació del Pla Director de Cooperació al Desenvolupament, malgrat la seva importància, passà quasi desapercebut i la reivindicació a favor d'activar les obres de l'escola Lola Anglada aconseguí mostres d'unanimitat.

Fora de lloc, els voluntariosos xicots de la CUP intentaren portar el debat polític al ple per parlar d'organització i finances municipals. Res de res; la intervenció del seu portaveu caigué en sac buit i fou emplaçat per l'alcalde per debatre aquests temes en els fòrums de la campanya. En el darrer alè, sabérem que Sant Crist (el barri) existeix i que la plataforma que ho sustenta no està tan unida com semblava.

Sense arribar a les dues hores de ple, tot havia acabat. Al carrer, un grupet de manifestants demostraven la capacitat de mobilització d'un partit opositor que feia al carrer el soroll que no havia fet a la sala noble.