Pujol i la independència

A finals de gener Jordi Pujol va fer un apropament a l'independentisme. Ara n'ha fet un altre més contundent, més històric i amb més solemnitat: “O la independència o l'esborrament de Catalunya”. Pujol està convençut que si l'Estat no canvia d'actitud la independència serà l'alternativa.

Després de la proclama de gener vàrem reproduir una conversa informal que vaig mantenir amb Pujol l'abril de 1995 als passadissos de l'hotel Palace de Madrid. Li vaig plantejar si estaria disposat a fer un pas cap a l'independentisme. En va respondre que no ho veia clar. Un “ara no toca”. M'hi va afegir una contrapregunta que no vaig saber respondre: “Quants seríem a les terres de ponent defensant una Catalunya independent?”. “Quants?”, em va insistir...

Crec que Pujol quinze anys després segueix preguntant-se el mateix. Pregunta sense resposta.... Ni per a ell. Ni per a la majoria de membres del seu partit.

Davant del panorama polític actual, de retallades i manca de projecte autonòmic, són molts els ciutadans que es decanten per apostar per la independència de Catalunya. Però el primer problema el tenim els catalans. No sabem quants defensaríem la independència. Si hi hauria unitat per defensar-la.

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de moderar un debat sobre la qüestió entre la diputada tarragonina Dolors Batalla i el diputat de Solidaritat López Tena. Pràcticament es mostraven d'acord en tot, fins i tot en els sistemes de finançament que s'haurien d'emprar en aquest nou país. En canvi els vaig veure molt allunyats a l'hora de decidir quan hauria de ser proclamada la independència. López Tena voldria proclamar-la avui mateix. Dolors Batalla, de CiU, era més prudent i creia que cal esperar. Considera que es un procés llarg que un dia o altre arribarà.

Després de molts anys Jordi Pujol sembla adonar-se que el futur de Catalunya és diferent del que va projectar. És un Pujol desencisat amb Espanya que ha començat a desgranar els greuges. Caldrà veure quants els seguiran. Sempre he cregut que la independència vindrà de forma natural, sense estar dominada per ningú i encapçalada pel poble.