23 de maig
La campanya de les eleccions que vénen es presenta fortament condicionada per una situació econòmica que, tot i les bones intencions, no repunta de cap manera. Aquest pou sense sola en el qual ens ha posat la irresponsabilitat d'uns i la cobdícia dels altres afecta, tant o més que a les persones o a les empreses, les mateixes administracions, que encara és hora que es prenguin seriosament això de la crisi.
Ara tots els que estan al comandament i volen repetir procuren arribar a finals de maig com sigui, amagant l'ou des de fa mesos de les fallides inevitables d'ajuntaments i de comunitats autònomes que cauran a partir del 23 de maig, quan el que entri de nou o el que segueixi governant haurà d'afrontar la realitat sí o sí.
Vegeu l'exemple de la Generalitat; s'ha trobat amb un pastís que l'obliga a prendre mesures que, si no hagués estat per la necessitat del tripartit de seguir a la cadira, s'haurien d'haver adoptat ja fa anys.
El fotut de tot plegat és que aquesta nova demostració de la distància quilomètrica que hi ha entre el que diuen i el que fan els administradors del comú, els forçarà a improvisar noves mesures, sempre en funció del que els diaris posin en lletra grossa. Serà un nou clatellot a l'economia real, i la factura ja sabem tu i jo qui l'acabarà pagant.
