Opinió

PLAÇA MAJOR

Amors perdurables

S'acosta el dia de Sant Jordi, aquesta festa que cada any aboca allaus de gent als carrers, àvids, com si fóssim un poble realment lector, culte i romàntic, de capturar un llibre i una rosa. Deixant de banda aquesta data assenyalada, la lectura i la cultura potser no serien material habitual, però aquest punt romàntic potser sí que perdura més enllà de la dialèctica necessària, simbòlica i assumida de la rosa de Sant Jordi.

L'amor és un sentiment peculiar, ferotge, visceral i profundament literari. Ara estic llegint uns poemes d'un gran autor català que potser veuran la llum algun dia i que quan ho facin demostraran amb contundència rotunda i una vegada més, la poderosa potència dels amors perdurables. De moment, però, mentre el secret no es reveli, una bona recomanació de cara a abocar-se al carrer a remenar parades de llibres (encara que enguany sigui en territori de vacances). És Cartas a Yves, una col·lecció breu de pàgines sòlides i d'alt voltatge escrites pel magnat i mecenes cultural Pierre Bergé. El destinatari de les cartes no és altre que el creador Yves Saint Laurent, parella i soci de Bergé des de l'any 1958, que va morir l'any 2008.

A partir d'aquell moment Pierre comença a escriure-li cartes com si encara fos viu. Notes delicades, plenes de nostàlgia, d'enyor i tintades amb aquell sentiment un punt decadent que deu quedar per les habitacions de les grans cases quan tothom desapareix i la llum perd intensitat.

Són epístoles cultes, gens complaents, que critiquen amb afecte i que, sobretot, posen de manifest un amor fou, arravatat i rotund que els anys no van ser capaços de doblegar i que es mostra en tota la seva generosa magnificència, amb la pena de pèrdua i amb el bàlsam de la literatura i l'art. Bergé parla de Montaigne, de Stendhal, de Whitman, de Victor Hugo... i ho fa sense pedanteria, només com una part indissociable d'aquest amor que perdura tot i la desaparició física d'una de les parts. Mentre les cendres de Saint Laurent emprenen el darrer viatge cap a Marràqueix, ell s'embarca en la redacció d'aquestes cartes que li duren poc més d'un any i que es converteixen en una vital i descarnada declaració d'amor sense ambigüitats ni mitges tintes. L'amor perdurable i protagonista únic en un llibre que pot ser el complement perfecte d'aquesta rosa del 23.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.