La contra
Ens van alarmar en origen
Després ens preocuparem per la situació del català
Sóc moderat, tímid i discret; miro de comportar-me civilitzadament, i sempre que puc renuncio a la violència. En fi, tinc paciència, em costa queixar-me... Em vaig esperar un segle abans de fer notar a una biblioteca pública que posar com posaven un “emporta'm” enganxat a les cobertes dels llibres no era precisament fer un servei a la cultura... Però vaig esperar molt abans de decidir-m'hi. Vaig pensar: no corris tant, no siguis antipàtic, ja ho veuran sols, a la biblioteca hi va gent cultivada, ja algú altre els ho farà notar...
Però no. No passa mai. L'antipàtic sempre has de ser tu. L'experiència és que, quan l'absurd guanya una batalla, és per a anys. I no para de guanyar-ne.
Un exemple a prop de casa: al supermercat on vaig a comprar normalment, fa uns mesos van penjar uns cartellets a les prestatgeries dels productes més cars i fàcils de pispar. Després d'un primer cop d'ull a un dels cartellets, vaig haver d'aturar-me a rellegir i a rumiar el sentit del que deien exactament: “ens van alarmar en origen, en passar per la caixa ens desactivaran” –així, sense majúscules i amb la paraula desactivaran en vermell.
No sé, Màrius, si te n'hauries sortit. A mi em va costar. Primer vaig haver d'entendre que els que se'm dirigien no eren els responsables del súper, sinó els seus productes: paquets de dos-cents grams de pernil salat, ampolles d'oli d'arbequina, pots de xiclets i llaminadures. Un cop acceptat que, a quarts de dotze del migdia, unes llaunes de tonyina et poden parlar de tu a tu, amb lletra informal i sense fer servir majúscules –però amb una ortografia impecable, que consti–, també has de reconèixer que, de fet, no és tan estrany. El recurs d'humanitzar animals i coses fa anys que serveix per cridar l'atenció: “Ell no ho faria”, “No em llencis”, “Vota'm” (un partit). També és veritat que no és corrent que un col·lectiu ni humà ni extraterrestre se't dirigeixi a una sola veu. En tot cas, algú de la fàbrica havia alarmat els pobres pernils i ampolles de whisky, potser amb la crisi –ningú no us comprarà!–; amb el govern dels millors, o amb el perill d'haver de compartir prestatgeria amb el te japonès. Quanta irresponsabilitat. Estem parlant de productes alimentaris. L'angoixa els amarga, i l'estrès aconsellaria revisar a la baixa la seva data de caducitat.
La segona part, aquest “en passar per la caixa ens desactivaran”, també era difícil d'entendre. Per què havien escrit en vermell la paraula desactivaran? El color vermell sempre ha indicat perill. La desactivació, doncs, comportava perill. No podia pensar que els productes duguessin per exemple una bomba que hagués de desactivar-se. Això seria eliminar el perill. Tot al contrari, després de passar per caixa m'enduria a casa els productes amb un perill afegit. Com si els desactivessin un marcapassos, o un airbag, o qualsevol sistema de seguretat: “Som productes angoixats de fàbrica, passar per la caixa ens tornarà encara més perillosos”. O, en una traducció més completa: “Som amargants i probablement caducats i verinosos, i més val que ens robis, perquè si passem per la caixa ens tornarem perillosos”. No tenia ganes de robar res, aquell dia, de manera que vaig decidir anar-me'n a comprar a un altre súper. D'això fa dos o tres mesos. Ahir vaig tornar-hi, però encara hi ha els cartells. És un pal haver de continuar anant a comprar a l'altra punta del poble.
