Cent dies de gràcia que no en fan gens ni mica

Avui fa cent dies que l'actual govern de Catalunya va prendre possessió i, des de fa uns dies, tant els partits polítics del país com els mitjans de comunicació s'han entossudit a repetir aquesta excessiva pràctica de fer balanç d'aquesta curta etapa, tal com s'ha posat de moda fer-ho amb tot: entrenadors, normes legislatives, juntes directives, noves empreses, governs…

Amb aquest pretext, doncs, hem pogut sentir valoracions diverses i variades dels tres mesos i escaig del govern presidit per Artur Mas. Com no podia ser d'una altra manera, l'oposició troba que no fa res contra la crisi i s'afanya a posar-li previsibles suspensos i així fer creure que ells treballaven més quan manaven, mentre la coalició governant troba exigent l'aprovat just i s'autoadjudica immodestos notables per donar la impressió que el que ells estan fent té més abast i transcendència que el que feien els seus adversaris. Quina gràcia! En cent dies no som capaços de fer-nos una casa i volem que un govern, que ha de gestionar la casa de tots, ja pugui decebre o entusiasmar i a més a més tenir una nota.

No fa falta saber d'on ni quan va sortir aquest barem dels cent dies de gràcia, però fent servir només el sentit comú, ja es veu que aquesta mena de fites serveixen només de pretext per projectar presència en els mitjans de comunicació. I –caldria afegir-hi– per cansar una mica més la ciutadania, que s'adona perfectament que els que donen públicament la seva opinió en aquestes avaluacions estan mediatitzats pels seus interessos ideològics, culturals o professionals i que tampoc no aporten cap argument consistent perquè tampoc no és possible obtenir-lo en només cent dies de marge.

Cada dia més, fa tot l'efecte que entrem en aquella etapa en què l'imperi romà, víctima de l'egocentrisme poderós de la seva classe dominant, vivia només mirant-se el melic, escoltant només allò que es feien dir i hipnotitzant els seus ciutadans fins al punt d'anul·lar-los qualsevol indici de rebel·lia que, si l'haguessin tingut, potser els hauria servit per protegir-se dels circumloquis dels mandataris i fins i tot dels bàrbars.