Volar baix

El dia s'allarga, fa una caloreta que enamora, el cirerer del pati del veí treu una flor gloriosa, i l'euríbor puja, l'atur es dispara i els senyors diputats del Parlament europeu decideixen que pels seus collons continuaran viatjant en classe business a costa de tots els contribuents continentals. La impunitat amb què el poder, i especialment el que s'obté de processos electorals, decau fins a assimilar les formes més abjectes de la tirania cada vegada impressiona més. La gent sol dir que estem ja immunitzats contra alguns atemptats morals diguem que previsibles. Però no hauria de ser així en absolut. Què ens passa, a tots plegats? I encara ens queden ganes d'anar a votar? Venem la dignitat a tan baix preu que ja ens és igual regalar-la mentre ens deixin en pau fins a les següents eleccions? Potser ja n'hi ha prou, d'aguantar aquesta manipulació grossera, hipòcrita i mesquina de la voluntat popular exercida a les urnes. N'hi ha cap, d'aquests honorables ciutadans que creuen en la bondat del sistema, que hagués previst que el seu vot serviria perquè els eurodiputats s'estalviessin els turments de la classe turista en els vols de treball, d'altra banda ja prou ben remunerat? Perquè es veu que sí, que ha servit per a això, per legitimar el dret dels seus representants a Brussel·les a disposar de bitllets d'avió molt més cars dels que es pot permetre qualsevol de nosaltres i a adjudicar-se un sobresou a base de dietes que ja voldrien moltes famílies per passar mitjanament un mes.

Arrapats com paparres als seus privilegis, només pel gust de la seva part sumptuosa, amb les panxes rebotides i unes papades gallinàcies cultivades als opípars dinars que organitzen entre ells per secretejar i conspirar en benefici propi, els eurodiputats han decidit per àmplia majoria que continuaran volant en primera classe perquè sí, perquè per alguna cosa s'assignen ells mateixos els sous i les regalies, i als grecs, els portuguesos i els irlandesos, i a tots els seus votants per descomptat, que un mal llamp els mati. La classe política és d'una espècie humana definitivament esguerrada. Quan era jove, la política em feia fàstic però pensava que algun dia potser m'hi reconciliaria. Amb el temps,m'han acabat repugnant els polítics. Tots.