La contra
En el lloc de l'altre
Prop de 400 universitaris de 50 països debaten l'agenda internacional en una simulació de les Nacions Unides per a joves que se celebra a Barcelona
Ni xiclets, ni bambes, ni texans. Ni MP3, ni mòbils ni Ipods. Durant quatre dies, prop de 400 universitaris de 50 països diferents aparquen el seu look habitual i se'ls veu amb vestit, jaqueta i corbata. L'aparença els ajuda a reproduir el funcionament d'un organisme com l'ONU en la sisena edició del C'MUN, un fòrum internacional de simulació organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, que té la seu al carrer Fontanella de Barcelona.
De dimecres fins avui, estudiants de 85 universitats, pocs de l'Estat espanyol, “per falta de tradició i per l'idioma, tot és en anglès”, reconeix el director del certamen, Raül Jiménez–, han ocupat les sales del Cosmocaixa per participar en una reflexió que enguany té com a lema Posa't en el lloc dels altres. I és que tots els ponents defensen les delegacions d'un altre país.
La Marianna té 20 anys i és estudiant de relacions internacionals a la universitat de Trieste. Fa de portaveu de la delegació Nigèria en una reunió sobre l'aliança de civilitzacions quan, de sobte, els arriba la notícia fictícia que les protestes contra el règim birmà han acabat amb diversos morts, entre ells la líder opositora, Aung San Suu Kyi. El caos s'imposa i milers de ciutadans fugen cap als països veïns. Però, què hi fa l'ONU? I quin és el paper de Nigèria? Entre condemnes a la violència, matisades en més o menys grau, la Marianna insta “els països desenvolupats a enviar ajut per a la població birmana com més aviat millor, i als països asiàtics fronters a acollir els refugiats que fugen del país”.
El temari de les sessions del C'MUN català té com a particularitat que fa servir un model en què els temes els trien els organitzadors. “De fòrums se'n fan a diversos llocs del món, però molts organitzadors segueixen l'agenda que marca la Universitat de Harvard”, explica Jiménez. En canvi, Barcelona marca perfil i procura que el diàleg se centri en temes sobre els quals tothom pot tenir opinió, com ara la prohibició del tabac en els espais públics o el maltractament als animals.
Un cop recollides, les resolucions acordades s'elevaran a la seu de l'ONU a Nova York perquè es valori la veu de la joventut de tot el món. Que els facin cas, sisplau.
