Relatiu, aproximat i circumstancial

Si ambiciones títols, un conjunt de factors ha de funcionar alhora, necessites una bona dosi de fortuna i res no t'ha d'espatllar la velocitat de creuer. Rutllar com la maquinària d'un rellotge. No ha existit aquest any resultat més equívoc que el 5-1 contra els ucraïnesos. En canvi, dissabte, xutes al pal, et fan un contraatac i au, ja es freguen les mans aquells per als quals es devia inventar la bíblica frase de la palla i la biga, segons sigui l'ull, propi o aliè. Retina, en homenatge a Pere Quart, relativa, aproximada i circumstancial, per no dir fanàtica i vergonyosa, capaç d'alterar la realitat segons plagui. Si li convé, no veurà els anys i panys que va trigar Diego Alves a reaccionar atès el canvi llarguíssim de Milito. Si cal, creurà que David Villa vola sense motor segons dicta el mètode Stanislavski per a actors teatrals i davanters murris. O advertirà que el batejat com a millor onze de l'univers es troba en un sot de còsmiques dimensions sense reparar, també per allò de les diòptries segons conveniències, que un president de Bilbao reclamava cinc penals en el matx tot just guanyat amb facilitat. Per això deu ser de Bilbao i per això, també, et prens una campanya publicitària d'assegurances mèdiques com si t'haguessin robat la casa amb la família i el patrimoni inclòs. Relatiu, aproximat i circumstancial. No estranya, situat aquest estat d'embogiment i general ceguesa, que Guardiola boti com botava dissabte a la banda i que parlés com va parlar dies enrere. Dels nervis.

Conscient que les percepcions es generen, majoritàriament, induïdes des del bàndol periodístic, Guardiola no vol que li esguerrin l'objectiu des de la propaganda forana o la crítica casolana, que prou pena té amb els problemes interns acumulats. Els evidents, en forma de lesions, i els amagats, si és que existeixen. Cas que hi siguin, deixaran d'existir per poc que el rellotge rutlli en aquests vint dies de paroxisme en què en viurem algunes, de ben segur, per llogar-hi cadires que avui ni som capaços d'imaginar. Mentre escalfem l'aigua per a la til·la i repetim el vers de Pere Quart com si fos un rosari confortador, recordem que el Barça mereix la major confiança i encara té la paella pel mànec. Salta a la vista. No ens poden enganyar. Ni tots els guerxos del món.