La xarlotada sobiranista

Així titulava ahir el diari El Mundo un dels seus editorials, fent-se ressò, és clar, de la consulta sobre la independència de Catalunya celebrada diumenge a Barcelona i algunes altres poblacions del Principat. Bé, el títol complet era Estrepitoso fracaso de la charlotada soberanista, consideració feta pel rotatiu de Pedro J. Ramírez un cop ratificada la participació del 21,75% del cens. Davant la, diguem-ne, migradesa percentual, El Mundo deia que fóra millor no fer cas del “paripé” muntat pels independentistes arreu de Catalunya. I afegia: “Pero es imposible ignorar la gravedad que en el fondo encierra este asunto”. Després de recordar que la consulta constituïa un repte a l'Estat i a la legalitat, atès que només el rei pot convocar referèndums per a temes de transcendència política, el diari acabava l'editorial donant a entendre que si s'havia dut a terme era per la feblesa de l'executiu. O sigui, que s'haurien d'haver prohibit totes les consultes, començant per la primera, la d'Arenys de Munt. Sí, prohibit. Aquesta és la democràcia que predica El Mundo, prohibir allò que no li agrada. Especialment si té el ressò que ha tingut la “charlotada” i, sobretot, per la manera tan civilitzada com ha anat succeint. Les paperetes de la consulta no preguntaven al votant si agafaria les armes per defensar les seves idees, només li demanaven que expressés un desig, una il·lusió. Pel que fa a la independència? Sí, i què? Tots som lliures de tenir desitjos i il·lusions, i d'expressar-ho de manera natural, pacífica i festiva. I això, com que en el fons, i no tan en el fons, no són demòcrates, no ho poden resistir. Saben perfectament que la consulta només ha servit perquè un determinat nombre de catalans manifestessin que s'estimarien més ser independents. El resultat no té cap altra conseqüència, no canvia res, tot queda exactament com estava. Però s'ha dut a terme, i sense vessament de sang, sense aldarulls ni violència. No ho entenen. No ho poden entendre.