Sembla mentida

El primer problema era que en lloc de viatjar en classe preferent se'ls proposava viatjar en classe turista. Una altra qüestió delicada va ser la proposta de congelar-los el sou i les dietes pel proper 2012. (atenció, congelar, no rebaixar!) Però no. Als nostres representants europeus al magnífic Parlament d'Estrasburg (aquells que han estat escollits per la ciutadania i ens representen a tots: rics, pobres, més pobres i molt més pobres, han considerat que aquestes demandes de contenció no haurien d'anar per ells. Que les seves despeses i la confortabilitat i qualitat en els trajectes són imprescindibles pel nombre de viatges que fan a l'any i que no hi ha cap mesura de crisi i d'austeritat que justifiqui cap tipus de retallada en el seu modus vivendi habitual. Que a ells no se'ls pot, no escau, demanar cap gest per contribuir, encara que sigui simbòlicament, a millorar les profundes crisis econòmiques que pateixen els estats membres de la Unió Europa.

A mi, que també m'agrada molt viatjar en primera, molt més que viatjar en turista, vull pensar que em cauria (o m'hauria de caure) la cara de vergonya si, essent eurodiputada, m'oblidés que em dec a la ciutadania i que com a representant seva hi ha coses i actituds, i aquesta n'és una, moralment inacceptables i políticament inadmissibles.

Sembla mentida! Sembla mentida que encara ho facin tan malament. Sembla mentida que alguns no tinguin ni el pudor ni la vergonya que, quan algú del seu Parlament aixeca el cap, mira com està el panorama i reclama un gest per simbolitzar una imatge de solidaritat amb els milers i milers de ciutadans, d'empreses, de negocis i d'institucions que trontollen econòmicament, la majoria dels “nostres” polítics allà col·locats, votin en contra. No hi ha dret, home! Amb els temps que corren, amb la que ens està caient al damunt, que es trobin justificacions, del color que siguin, a aquestes actituds és un insult.

Senyors: els toca abaixar el cap i donar la resposta adequada que tots els ciutadans esperem. Els toca callar en un temps de crisi en què les seves reivindicacions són ignominioses.